Estic llegint La desheredada de Benito Perez Galdos. Al principi de la segona part podem trobar les paraules profetiques d'un dels protagonistes, Augusto Miquis. "Segun el, la mejor manera de acabar con los carlistas es dejarlos triunfar, traer a D. Carlos a Madrid y plantarle en el trono. En Espana, el primer paso para la ruina de una causa es su triunfo. El carlismo guerrero se sostiene. El carlismo establecido no podra durar un mes. Desde el momento en que trate de aplicar a la vida real sus ideales, se hundira por su propio peso y caera hecho polvo."
El darrer llibre que he llegit: Campo del poder y campo intelectual de Pierre Bourdieu. Val molt la pena la part en la que l'autor descriu la crisi universitària en la que està inmers el món de Martin Heidegger. Es tracta d'una combinació entre pèrdua de pes del professorat universitari dins la classe dominant alemanya i la crisi iniciada a les facultats de lletres a finals del segle XIX pel procés de les ciències naturals. Això provocà un canvi en les jerarquies acadèmiques. Us sona?
Aquest mes de març he de passar el meu examen de màster en Espanyol. Per a la part de literatura hispanoamericana del segle XX em prepararé a fons les següents obres: Los de abajo de Mariano Azuela (1915) Pedro Páramo de Juan Rulfo (1955) Querido Diego, te abraza Quiela de Elena Poniatowska (1978) Introducció i capítols 1, 3, 16, 17, 20, 21 i 30 de Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia “El problema del indio” a Siete ensayos de interpretación de la realidad peruana de José Carlos Mariátegui (1928) Cien años de soledad de Gabriel García Márquez (1966) Pròleg a El reino de este mundo i “Viaje a la semilla” d'Alejo Carpentier Bestiario (“Casa tomada”), Todos los fuegos el fuego , Final del juego (“Axolotl”) i Las armas secretas (“Cartas a mamá”) de Julio Cortázar Recuerdos del porvenir de Elena Garro (1963) Los hijos del limo (“El círculo se cierra”) de Octavio Paz Los heraldos negros (“Los heraldos negros”, “Espergesia”), Trilce (“He almorz...
Comments