El forat de la Vergonya
He tornat a Barcelona. Amb aquesta ciutat tinc una relació intermitent. Fa uns cinc anys vaig treballar-hi d'arqueòleg al carrer Carders, en un solar conegut amb el mal nom de forat de la Vergonya. Els veïns sabien per què. Ara, any 2010, em trobo contemplant l'espectacle des d'un altre forat. Em trobo al petit parc de la Biblioteca de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i la reformada Biblioteca de Sant Pau-Santa Creu. Paraules majors. El parc dels drogoaddictes captaires que practiquen sexe en viu i en directe i, m'expliquen, a vegades treuen embolicats en paper de plata. Hi ha un nen que arrossega un carret de la compra d'aquells de iaia que està agafant fruits d'un arbre (crec que és un albaricoquer). Segurament no són aptes per al consum humà. Mentrestant, una nena amb vel crida maricón al seu company de joc, també magrebí. No sé què en pensaria d'això el Departament d'Educació de la Generalitat. Enmig de tot plegat, dues dones discute