Republic of Florida

Max Brooks (fill del genial cineasta Mel Brooks) ha estat elevat a la categoria d'historiador per la Biblioteca Pública de Girona. L'autor de The zombie survival guide em té ben intrigat amb el seu nou llibre: Guerra mundial Z , una obra de ficció que supera tot allò que des de George Romero havíem vist del món zombi. Ara ja no es tractarà d'un reduït grup de supervivents que veu com s'enfonsa la civilització humana davant una allau de morts vivents. Brooks ens posa una possible epidèmia zombi en un context de política global. Més que possible, el que fa atractiu el llibre és el fet que juga en tot moment amb la certesa que això ja ha passat; de fet, en el subtítul deixa clar que ell està fent una història oral, encarragada, com no, per les Nacions Unides. Ja us podeu imaginar que l'obra serà una inmensa metàfora de la vida moderna, essent tan útil com qualsevol altre llibre de sociologia (espero). Una metàfora que els que ens estimem el cinema de terror, i tenim l

La Montserrat Rumbau ens comenta en el seu La Barcelona de principis del segle XIX una anècdota (potser no m'atreviria a qualficar-la com a tal) relatada pel baró de Maldà l'any 1803: un tal Fraginals venia a la ciutat de Barcelona "una porció de instruments diabòlics nomenats tendons, que serveixen per impedir (casi no me atrevesc a dir-ho) la propagació humana; i sent est gènero invenció de la heretgia, foment del llibertinatge i escàndol de la naturalesa, queda ben prohibit com a contrabando per lo govern i no se escpa de la justícia i zel del tribunal de la Inquisició". Els "tendons" són, òbviament, preservatius, fets amb matèries animals des de feia molts segles.

Llegíem al Diari de Girona de 2 de novembre de 2008: "El convent dels caputxins inicialment estava a la muntanyeta de Sant Roc, en el lloc on posteriorment es va construir el castell militar de Sant Ferran. Era un dels mes grans que l'orde tenia a Catalunya. Es va edificar en el 1348. En projectar-se el castell els frares foren desallotjats i construïren un nou convent sobre un terreny donat per la família Oriol que estava en l'avui carrer del Rec Arnau, que llavors era als afores de Figueres i que van inaugurar el 1760. En aquest convent els frares tenien el dret d'enterrament, a més dels religiosos de l'orde, dels senglars que hi haguessin manifestat en vida. Per aquest servei, els monjos cobraven unes quantitats que van motivar moltes disputes amb la comunitat de l'església parroquial de Sant Pere que veia minvar els seus ingressos ja que també cobrava drets de sepultura en el seu cementiri situat al costat de l'església. Igualment fou suprimit en el 18

El passat dilluns 3 d'agost vaig anar amb la meva dona a l'Ambaixada dels Estats Units a Madrid. Necessitem el seu vist-i-plau per poder entrar al país situat al nord del continent americà. Com molts de vosaltres ja sabreu, el Govern dels Estats Units d'Amèrica té una llarga tradició de "cordó sanitari" que el converteix en un dels països més impermeables del món en matèria d'immigració. Mentre reuníem tota la paperassa necessària i lluitàvem amb la desorganització informativa del propi personal de l'ambaixada, no podia deixar de pensar en la pel·lícula Code 46 del director Michael Winterbottom. En aquest film de ciència ficció, el món del futur no pateix per virus, guerres o canvis climàtics poderosos; el principal problema del món és la burocràcia. La mobilitat de les persones està restringida pel poder que et donen uns papers a l'hora d'anar d'una part a una altra. Realment tota una metàfora del món d'avui. Per acabar d'adobar la ma