Republic of Florida

Alicia Alted, professora titular d'Història Contemporània de la Universidad Nacional de Educación a Distancia, ens va fer un repàs de la ingent producció bibliogràfica sobre l'exili espanyol de 1939. Em va semblar molt interessant que no el desvinculés de la memòria ni dels desplaçaments de població que de forma massiva dins del continent europeu a causa de la fi de la Primera Guerra Mundial, el triomf de la revolució a Rússia, els moviments de fronteres i l'ascens dels règims dictatorials. També em va smeblar molt interessant la contextualització quantitativa y qualitativa, essent l'exili espanyol, comparat amb el d'altres territoris, important més a nivell qualitatiu que quantitatiu: 200.000 persones repartides entre França i Llatinoamèrica, principalment, i Rússia, nord d'Àfrica i Anglaterra en menor grau. Les aportacions en l'àmbit professional en els diferents països d'acollida és el camp historiogràfic més important dels darrers deu anys. Aquest ex

Carmen Sarasúa, professora titular d'Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, em va sorprendre gratament en el congrés de Santander. No va presentar un enfocament de gènere des d'un punt de vista ni molt tediós ni excessivament militant. Ens va mostrar com les categories socials són construccions històriques i no una qüestió biològica. Homes i dones no són els únics grups definits des del punt de vista biològic; tindríem exemples amb els gitanos, els negres, els pobres, etc. Aquest punt em va semblar de gran importància. Malgrat això, encara podem sentir Nos enseñó como las categorías sociales son construcciones históricas y no una cuestión biológica. Hombres y mujeres no son los únicos grupos definidos desde el punto de vista biológico; tendríamos los casos de gitanos, negros, pobres, etc. Este punto me pareció de gran importancia. Malgrat això, encara podem sentir a parlar d'un cervell femení o homosexual. També va afirmar que el discurs de l

L'altra de les conferències del dia 13 a Santander va anar a càrrec de María Sierra, de la Universidad de Sevilla. Ens va parlar de les excel·lències dels seus estudis de la representativitat política a l'Espanya de 1840-1870 de cares a aproximar-nos als actuals sistemes de democràcia representativa. Una investigació com aquesta ens ensenya que les actuals democràcies no procedeixen dels models revolucionaris americà o francès, sinó de formes posteriors gens democràtiques. Qui tenia la capacitat política? El govern només podia ser dels millors, els més aptes. Els treballadors podien ser manipulats pels caics, per tant se'ls havia d'impedir l'accés al vot. El liberalisme es va construir contra l'absolutisme, però també contra la idea revolucionària de que tots els homes tenen els mateixos drets. Són els revolucionaris que volen para la revolució. S'ha d'evitar, literalment, la "tirania de les masses". El principal enemic seria el sufragi univers

Finalment, aquest pou de saviesa i informació reconcentrada en els arxius parroquials de la diòcesi de Girona estaran consultables a Internet. Els de FamilySearch.org (és a dir, l'Església de Jesucrist i els Sants dels Darrers Dies) ho han posat recentment (crec que ahir) a la Xarxa. Tot ha estat gràcies a una informació donada des de l'Arxiu Comarcal de la Selva. Érem molts els que esperàvem aquesta notícia, la qual fa d'important contrapès a les constants retallades de consulta de l'Arxiu Diocesà de Girona. Aquí teniu l'enllaç directe als registres.

A Santander vaig poder veure com les relacions humanes estan sobrevalorades. Aquest és l'eslògan d'una companyia d'autobusos càntabra: "Sin contacto, sin monedas, sin problemas."

Del 13 al 17 de juliol vaig estar per Santander, en el marc del congrés Grandes Maestros y Nuevos Valores en Historia Contemporánea. Forma part del màster interuniversitari en Història Contemporània. Interuniversitari significa que els mateixos materials són compartits per tota una colla d'universitats, en aquest cas concret Universidad Autónoma de Madrid, Universitat Autònoma de Barcelona, Universidad de Santiago de Compostela, Universidad Complutense de Madrid, Universitat de València, Universidad del País Vasco, Universidad de Cantabria, Universidad de Zaragoza i Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Aquesta darrera era la seu acollidora, mentre la Universitat de València organitzava l'acte. Ja us podeu imaginar que, si ja és difícil gestionar coses dins una mateixa universitat (a vegades fins i tot dins un mateix departament o despatx compartit per dos o més professors), no us podeu imaginar com és fer burocràcia entre València i Santander. L'excusa perfecta perquè