Menús napoleònics

El dimarts 29 de gener de 2008, el diari El Punt va publicar una notícia titulada "La ciutat amb accent francès". Es tracta, com alguns ja sabreu, de començar a fer moure les màquines, rodes i carros de la immensa moguda que suposarà a nivell espanyol la guerra de la Independència (1808-1814). En l'àmbit gironí, els setges que patí la ciutat entre 1808 i 1809 són un d'aquells esdeveniments que queden fixats en la memòria col·lectiva a base de mites i explicacions interessades.

Enguany, l'Associació d'Hostaleria Girona i Radial està promovent un conjunt d'actes i visites guiades teatralitzades que busquen donar un caire turístic a les lluites que gent de mitja Europa va protagonitzar al voltant de la ciutat de Girona. Un d'aquests items que caldrà tenir en compte seran els menús napoleònics.

Ah, la cuina, la punta de llança de la cultura i les relacions internacionals catalana i mundial... Ja tinc ganes de tastar, en els millors restaurants de Girona, la rata cuita; la polpa de músculs i vísceres de mula acabada d'escorxar; o, un dels millors plats que portaren els magnífics genets imperials, ortigues escalfades amb pólvora sobre cuirassa de soldat de cavalleria pesada francès.

Sublime.

Comments

GironaMola said…
Mmm,.. cap exemple de cuina vegetariana?

Ja que parles del mestre francès.. jo et parlaré d'una pel·lícula.

"Napoleon Dynamite"

http://www.imdb.com/character/ch0005947/

S'ha de veure.
January 31, 2008 at 11:58 PM
Anonymous said…
Jo personalment prefereixo el menu carnívor a base de cadàver fresc o passat (depèn de la predilecció que hom tingui envers les mosques). La cuina antropòfaga ofereix moltes possibilitats, mentres menges pots parlar de la vida i miracles del teu menu, fantàstic!

Sempre he cregut que un camp de batalla és un buffet lliure en potència mal aprofitat. Milions de mosques i les seves larves no poden estar equivocades.
February 3, 2008 at 1:11 AM
Post a Comment

Popular posts from this blog

Media Markt i la publicitat

M'encanta com la publicitat (sobretot la televisiva) juga amb les exageracions de realitats i moldeja les actituds què hem de tenir davant el reconeixement i l'amplificació de determinats rols bàsics. Massa bàsics. No sé si us heu adonat, però vivim en un món en el que els desodorants ens "protegeixen", som millors a la feina gràcies a la pasta de dents i les galetes i els gelats ens exciten sexualment. Sobre això, sembla prou ben estudiat que l'excitació sexual incrementa el nostre consum. Suposo, doncs, que la limitació del marketing està en el poder adquisitiu de les persones; per aquest motiu no serviria de res posar una peli porno: una sobreexcitació no aconseguiria que adquirís un BMW si no tinc prous diners. Una de les marques que realitza una campanya més increïblement manipuladora és Media Markt. Conscients de l'existència de la màxima que diu "si no ets una mica fill de puta no aconseguiràs res", la companyia europea de venda de productes e
Read more

Llàtzer de Tormos

Jordi Bilbeny torna a la càrrega ampliant la galeria de personatges i persones catalanes que, per algun tipus de mà negre inmortal (i nacionalista espanyola), tothom les recorda com a no catalanes. Primer va ser Cristòfor Colom i alguns dels seus mariners. Després, van venir Miguel de Cervantes (Miquel Servent, de Xixona, segons ell), Teresa de Jesús, Cortés, Bartolomé de las Casas (Bartomeu Casaus, segons ell), etc. Jo em pregunto si el final del documental aquell d'en Colom, on al final surt un retrat de Francisco Franco, vol dir que aviat treurà un altre llibre demostrant que el dictador era català. No va passar per Vic una vegada? Doncs això sol ser raó suficient per en Jordi Alsina Bilbeny. Algú li hauria de dir que les connexions lògiques que fa no són vàlides per a qualsevol, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Però tampoc està malament que algú ens recordi que cal dubtar de tot. Els historiadors, però, mirarem de no convertir el dubte raonable en el que ens sembli més
Read more

Odi en funció multitasca

He assistit dos dies a unes classes d'anglès que ofereix una església presbiteriana de Gainesvillee. El primer dia vaig poder veure com el meu professor d'anglès era un home de més de vuitanta anys i els meus companys de classe una russa, una parella de japonesos i un xinès. La meva primera lliçó ha consistit en parlar al voltant de tot un reguitzell de preguntes relacionades amb la història dels Estats Units d'Amèrica. En el text ja se'ns avisa que, a diferència d'altres països del món, la història dels Estats Units és més curta. És la típica cerca d'un valor identitari únic que serveix per distingir un país de la resta. A banda d'això, la pregunta està òbviament mal plantejada. Se'm van eriçar els pèls del clatell quan el senyor professor (en Bill) va començar a preguntar als alumnes quina antiguitat tenien els nostres països. La parella de japonesos va respondre, sense dubtar, que tot havia començat en el segle XVII. Molt bé, vaig pensar jo, que es no
Read more