Llàtzer de Tormos
Jordi Bilbeny torna a la càrrega ampliant la galeria de personatges i persones catalanes que, per algun tipus de mà negre inmortal (i nacionalista espanyola), tothom les recorda com a no catalanes. Primer va ser Cristòfor Colom i alguns dels seus mariners. Després, van venir Miguel de Cervantes (Miquel Servent, de Xixona, segons ell), Teresa de Jesús, Cortés, Bartolomé de las Casas (Bartomeu Casaus, segons ell), etc.
Jo em pregunto si el final del documental aquell d'en Colom, on al final surt un retrat de Francisco Franco, vol dir que aviat treurà un altre llibre demostrant que el dictador era català. No va passar per Vic una vegada? Doncs això sol ser raó suficient per en Jordi Alsina Bilbeny.
Algú li hauria de dir que les connexions lògiques que fa no són vàlides per a qualsevol, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Però tampoc està malament que algú ens recordi que cal dubtar de tot. Els historiadors, però, mirarem de no convertir el dubte raonable en el que ens sembli més adient a la nostra visió del món.
Jo em pregunto si el final del documental aquell d'en Colom, on al final surt un retrat de Francisco Franco, vol dir que aviat treurà un altre llibre demostrant que el dictador era català. No va passar per Vic una vegada? Doncs això sol ser raó suficient per en Jordi Alsina Bilbeny.
Algú li hauria de dir que les connexions lògiques que fa no són vàlides per a qualsevol, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Però tampoc està malament que algú ens recordi que cal dubtar de tot. Els historiadors, però, mirarem de no convertir el dubte raonable en el que ens sembli més adient a la nostra visió del món.
Comments
De moment, no he vist cap "fòrum" de discussió on es rebatin clarament les seves teories/conclusions.
La majoria de naltros hem estudiat segons els textos i les formes que des del centralisme han marcat als plans d'educació. Ell ha anat més enllà. I agafant crítics com en Rico, en César Brandàriz, en Riquer, Calero... (cap d'ells susceptible de ser catalanistes), hi ha fonaments i evidències de dubtar de moltes coses. Però només s'hi entra amb interès i esperit crític, cosa que pel teu escrit, està lluny d'acompanyar-te. ës una mica cansat llegir com s'engreixa el club de fans anti-Bilbeny amb la intenció de desprestigiar amb insult i mofa fàcil, però sense entarr a fons. Et convido a que enlloc d'insultar-me a mi, et passegis per http://llatzer-tormos.blogspot.com/ i si creus que hi han mentides, incoerències, barbaritats, calúmnies i/o manipulacions, m'ho escriguis a otayop@yahoo.es. T'ho agrairé.
Una afirmació d'aquesta mena per al segle XVI deu ser conya, no?
Per cert, sempre oblido comentar que per al segle XVI (i pel XVIII, XIII, XV, etc.), coses com "nació", "imperialisme", "català", "castellà", "pàtria"... no tenen el mateix significat que ara. I quan dic "no tenen el mateix" no vull dir que són una mica diferents, no... Vull dir diferents!
M'ha fet gràcia quan, amb allò de l'illa de Gerba, veu que la seva teoria de la metàfora de les germanies falla. Llavors Bilbeny es sorprèn de no entendre, tractant-se d'una manipulació, com això l'allunya de la catalanitat de l'obra (la negreta és meva): "Ara bé, tant si es va tractar de l’expedició del 1510 o la del 1520, el que queda fora de tot dubte és que som davant d’una expedició a Gerba. El que, llavors no encaixaria, és que el pare d’En Llàtzer fos un agermanat. Ni un
agermanat, ni un comuner. Perquè quan hom comença la repressió política, tant a Castella com al regne de València, l’armada a Gerba ja s’ha efectuat i la derrota,
ambé. Ara, amb les dades que tinc a mà, no puc explicar els motius d’aquesta contradicció històrica, llevat del fet que es tractés d’una expedició posterior, que, tal vegada, per les seves connexions encara molt més clares amb Catalunya, el
censor bescanviés per la sobredita campanya de Gerba.
Sigui com sigui, aquest referent històric, tan precís a la novel·la, ens emmena novament a Catalunya."