Gaspar Llamazares terrorista

Llegíem al Times de l'1 de febrer de 2010 que l'FBI havia demanat disculpes al polític de Izquierda Unida Gaspar Llamazares per haver utilitzat una foto seva a l'hora de crear una imatge virtual de com seria avui en dia Osama bin Laden. No sé a què esperen els companys de partit del senyor Llamazares: el Federal Bureau of Investigation ofereix 25 milions de dòlars per qualsevol informació relacionada amb un dels terroristes més buscats per aquest organisme (la Airline Pilots Association i la Air Transport Association hi afegeixen dos milions més). A què espereu companys de IU, són diners fàcils que podeu obtenir d'aquests mig idiotes amb un Photoshop a les mans.

Rodríguez Zapatero resant

Diversos mitjans de comunicació s'han fet eco de la visita del president del Govern d'Espanya José Luis Rodríguez Zapatero. Resulta que ha participat en l'Esmorzar d'Oració, un dels dies més assenyalats de la política dels Estats Units d'Amèrica. M'agradaria ressaltar la paraula política, perquè és d'això del que es tracta l'acte. Malgrat la forta base calvinista de l'acte, aquest és eminentment polític. Podrà assistir l'estrella dels Gators (l'equip de futbol americà de la University of Florida), però també serveix per perfilar quantes armes més es venen a Taiwan o quants soldats més s'envien per completar la invasió d'Haití. Resulta que aquí als Estats Units els rituals polítics no han deixat de tenir un component religiós; de fet, els actes socials també tenen un caire religiós de tipus cristià protestant.

No sé perquè han de ser tan punyents les crítiques emeses per alguns mitjans, com LA RAZÓN.es, des d'on s'opina que Rodríguez Zapatero no és capaç de fer el mateix amb les institucions cristianes catòliques espanyoles. La distància entre una cosa i l'altra és tan evident que no cal fer-ne més comentaris. Al cap i a la fi, en el seu moment també es va ridiculitzar la presència el 1988 del president d'Alianza Popular en el mateix acte (quan llavors per aquí teníem a Ronald Reagan).

No sé perquè pensen els de la Conferència Episcopal que el president del Govern no podia ser capaç de llegir la Bíblia o participar en un acte polític. La propaganda d'antireligiós dirigida contra José Luis Rodríguez és extraordinàriament maginificada per l'Església catòlica espanyola. Saben que menteixen, però els agradaria que fós veritat.

Biòlegs poc evolucionats

L'altre dia estava llegint el número de juliol de 2003 de la revista National Geographic. Concretament, en l'article titulat "Animal attraction" em va cridar molt l'atenció la constant adjectivació de evolutionist o evolutionary biologist referida a biòlegs de diferents universitats americanes. Potser consideren els de National Geographic (com a mínim, l'autor de l'article en qüestió) que existeixen científics no evolucionistes. Suposo que en el país del darwinisme social es considera necessari distingir entre biòlegs evolucionistes i biòlegs creacionistes per no ferir sensibilitats; malgrat que el darrer concepte és, en si mateix, un oxímoron.

Flippant

A la sala d'espera del Prometric Testing Center hi ha un cartell de propaganda de l'empresa Sylvan Learning per a fer els exàmens SAT (Scholastic Aptitude Test) i ACT (American College Testing). La idea genial és utilitzar la por de la destrucció terrestre a l'hora de crear un cartell de reclutament. Literalment diu així: "Imagine the upcoming SAT & ACT tests as a Meteor hurtling towards Earth and the only way to save the world is to ace the test and get into the college of your dreams! Yes, it's that urgent."

Tot completat amb fotografies de catàstrofes amb meteorits. Flippant, com diuen en anglès.

Saint Augustine contra Jamestown

L'any 1565 uns quants espanyols fundaren un fort a la costa atlàntica de l'actual estat de Florida (Estats Units d'Amèrica): Saint Augustine. Quaranta dos anys després, a l'actual estat de Virgínia uns quants anglesos fundaven Jamestown, referent nacionalista nord-americà com a ciutat primigènia de la colonització al nord d'Amèrica. Efectivament, pel que vaig poder detectar en la meva recent visita al fort i el barri espanyol de Saint Augustine (on, per cert, uns nens em van confondre amb un vagabund alemany), la categoria de "ciutat més antiga dels Estats Units" deu formar part d'algun projecte turístic de mitjans dècada de 1960. Això ho vaig deduir per les dates de les plaques informatives.

La incorporació del passat espanyol a la cultura d'aquestes terres seria una qüestió tardana, com podem veure en la metàfora nacionalista de Jamestown com origen de totes les coses bones, blanques i cristianes no catòliques. Una metàfora de com la minoria hispana s'incorpora tardanament al tarannà polític de l'home blanc poderós.

La sang dels veterans

Una mare alliçona a un nen en un anunci radiofònic: els veterans que lluiten a Iraq i Afganistan permeten que, tu, fill, siguis americà. Sense comentaris. Només una recomanació: mireu la pel·lícula Starship troopers de Paul Verhoven.

In God we trust

Fa uns dies vaig assistir a una marxa benèfica destinada a recaptar diners per a la American Cancer Society. Abans de començar el recorregut de poc més de tres milles, es va produir un fet que encara em produeix fascinación i engúnia: quatre senyors grans vestits d'uniforme amb dos fusells M-1 Garand i dues banderes (la dels Estats Units d'Amèrica i la de Florida, crec) van fer una mena de paradeta patriòtico-militar. Després, un sacerdot cristià va fer una pregària, i acte seguit una dona va cantar l'himne nacional.

I jo dic, és que a la terra de la llibertat i la llar dels valents es dóna per suposat que els no cristians no participen en actes d'interès per al comú dels ciutadans? Evidentment, aquesta mena de pregunta no s'ha realitzat mai en la ment col·lectiva dels nordamericans. El patriotisme entès com a acte en el que es conjuguen el factor religiós i el governamental era comú a la majoria de països europeus, un procés que als Estats Units no ha tingut aturador. Al contrari, les emergències nacionals dels anys quaranta (segona guerra mundial) i de la "guerra contra el terror" de principis d'aquest segle no han fet més que posar més llenya al foc.

Quan a la premsa i als carrers de Gainesville es parla de llibertat i seguretat es dóna per suposat que aquests termes només s'apliquen dins del territori dels Estats Units d'Amèrica, i que fora d'aquestes fronteres et poden fer mal. És a dir, tot el que passa a la terra de la llibertat i la llar dels valents blancs i protestants és normal, i la resta no compta. "Normal" equival a quelcom recte i acte de justícia, i la resta és allò menor o fora de la norma. Per posar un exemple més simple, fa poc, a uns amics que treballen en una llibreria de Girona, un client se'ls hi va acostar amb un exemplar i va preguntar si el llibre en concret estava en català o en normal. Aquesta mena de persona no és una desvalguda en drets civils, just al contrari, és creadora de norma i de consens social de la forma més potent que ens poguem imaginar. Si multipliquem això milions de vegades tindrem com a resultat l'acte patriòtico-militar del dissabte passat.