Lectures


Aquest mes de març he de passar el meu examen de màster en Espanyol. Per a la part de literatura hispanoamericana del segle XX em prepararé a fons les següents obres:

  • Los de abajo de Mariano Azuela (1915)
  • Pedro Páramo de Juan Rulfo (1955)
  • Querido Diego, te abraza Quiela de Elena Poniatowska (1978)
  • Introducció i capítols 1, 3, 16, 17, 20, 21 i 30 de Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia
  • “El problema del indio” a Siete ensayos de interpretación de la realidad peruana de José Carlos Mariátegui (1928)
  • Cien años de soledad de Gabriel García Márquez (1966)
  • Pròleg a El reino de este mundo i “Viaje a la semilla” d'Alejo Carpentier
  • Bestiario (“Casa tomada”), Todos los fuegos el fuego, Final del juego (“Axolotl”) i Las armas secretas (“Cartas a mamá”) de Julio Cortázar
  • Recuerdos del porvenir de Elena Garro (1963)
  • Los hijos del limo (“El círculo se cierra”) de Octavio Paz
  • Los heraldos negros (“Los heraldos negros”, “Espergesia”), Trilce (“He almorzado solo ahora…”), Poemas humanos (“Me viene, hay días, unas ganas ubérrimas, políticas”, “Considerando en frío, imparcialmente”, “Piedra negra sobre piedra blanca” y “Masa”) de César Vallejo
  • Espejo de agua (“Arte poética”) de Vicente Huidobro
  • Veinte poemas de amor (“Puedo escribir los versos más tristes esta noche”), Residencia en la tierra (“Walking around”, “Josie Bliss”), Canto general (“Alturas de Macchu Pichu”), Cien sonetos de amor (“Primer soneto”), Odas elementales (“Oda a la cebolla”), Libro de preguntas (Poema VII) de Pablo Neruda
  • Cantos de la mañana (“Lo inefable”), Los cálices vacíos (“Nocturno”), El rosario de Eros (“Mis amores”) de Delmira Agustini
  • Desolación (“Los sonetos de la muerte”), Ternura (“Sueño grande”), Tala (“Pan”), Lagar (“La otra”) de Gabriela Mistral
  • Motivos del son (“Búcate plata”), West Indies LTD (“Sensemayá”, “Balada de los dos abuelos”), Cantos para soldados (“No sé porque piensas tú”), Tengo (“Tengo”) de Nicolás Guillén
  • Discusión (“El escritor argentino y la tradición”), Historia de la eternidad (“Arte de injuriar”), Otras inquisiciones (“Kafka y sus precursores”), El hacedor (“Borges y yo”), Ficciones (“Tlön, Uqbar, Orbis Tertius”, Las ruinas circulares”, “El sur”) de Jorge Luis Borges
  • Calibán (“Una pregunta”, “Para la historia de Calibán”, “Nuestro símbolo”, “Otra vez Martí” y “Vida verdadera de un dilema falso”) de Roberto Fernández Retamar
  • La ciudad letrada (“La ciudad letrada”) de Ángel Rama
  • Aires de familia: Cultura y sociedad en América Latina (“De las versiones de lo popular”) de Carlos Monsiváis
  • Yawar fiestas de José María Arguedas (1941)
  • Celestino antes del alba de Reinaldo Arenas (1965)

Comments

Post a Comment

Popular posts from this blog

Media Markt i la publicitat

M'encanta com la publicitat (sobretot la televisiva) juga amb les exageracions de realitats i moldeja les actituds què hem de tenir davant el reconeixement i l'amplificació de determinats rols bàsics. Massa bàsics. No sé si us heu adonat, però vivim en un món en el que els desodorants ens "protegeixen", som millors a la feina gràcies a la pasta de dents i les galetes i els gelats ens exciten sexualment. Sobre això, sembla prou ben estudiat que l'excitació sexual incrementa el nostre consum. Suposo, doncs, que la limitació del marketing està en el poder adquisitiu de les persones; per aquest motiu no serviria de res posar una peli porno: una sobreexcitació no aconseguiria que adquirís un BMW si no tinc prous diners. Una de les marques que realitza una campanya més increïblement manipuladora és Media Markt. Conscients de l'existència de la màxima que diu "si no ets una mica fill de puta no aconseguiràs res", la companyia europea de venda de productes e
Read more

Llàtzer de Tormos

Jordi Bilbeny torna a la càrrega ampliant la galeria de personatges i persones catalanes que, per algun tipus de mà negre inmortal (i nacionalista espanyola), tothom les recorda com a no catalanes. Primer va ser Cristòfor Colom i alguns dels seus mariners. Després, van venir Miguel de Cervantes (Miquel Servent, de Xixona, segons ell), Teresa de Jesús, Cortés, Bartolomé de las Casas (Bartomeu Casaus, segons ell), etc. Jo em pregunto si el final del documental aquell d'en Colom, on al final surt un retrat de Francisco Franco, vol dir que aviat treurà un altre llibre demostrant que el dictador era català. No va passar per Vic una vegada? Doncs això sol ser raó suficient per en Jordi Alsina Bilbeny. Algú li hauria de dir que les connexions lògiques que fa no són vàlides per a qualsevol, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Però tampoc està malament que algú ens recordi que cal dubtar de tot. Els historiadors, però, mirarem de no convertir el dubte raonable en el que ens sembli més
Read more

Odi en funció multitasca

He assistit dos dies a unes classes d'anglès que ofereix una església presbiteriana de Gainesvillee. El primer dia vaig poder veure com el meu professor d'anglès era un home de més de vuitanta anys i els meus companys de classe una russa, una parella de japonesos i un xinès. La meva primera lliçó ha consistit en parlar al voltant de tot un reguitzell de preguntes relacionades amb la història dels Estats Units d'Amèrica. En el text ja se'ns avisa que, a diferència d'altres països del món, la història dels Estats Units és més curta. És la típica cerca d'un valor identitari únic que serveix per distingir un país de la resta. A banda d'això, la pregunta està òbviament mal plantejada. Se'm van eriçar els pèls del clatell quan el senyor professor (en Bill) va començar a preguntar als alumnes quina antiguitat tenien els nostres països. La parella de japonesos va respondre, sense dubtar, que tot havia començat en el segle XVII. Molt bé, vaig pensar jo, que es no
Read more