Republic of Florida

Una de les meravelles de les normatives és que, teòricament, existeixen per a facilitar-nos la vida. Sempre i quan aquesta no s'hagi creat de manera que quedi completament blindada de cares a futures modificacions ni un determinat grup humà s'erigeixi sectàriament com a defensors fanàtics de la normativa en qüestió. L'altra cosa que em fascina és que, en el fons, moltes normatives provenen de la còpia i recòpia de normatives anteriors, de tal manera que aquestes "normatives primigènies" intenten encabir-se de qualsevol manera en un marc social, econòmic i polític lògicament diferent del de la nova normativa. Només cal pensar en les normatives de trànsit o els controls d'utilització de substàncies dopants en l'esport. Tots haurem copiat i enganxat alguna vegada un text digital, i tots haurem vist com apareixen errors a causa de la descontextualització del text original. Doncs bé, és el que suposo deu haver passat amb les normatives que regulen els articles

Fa unes setmanes vaig tornar a veure el documental The Corporation de Mark Achbar i Jennifer Abbott (2003). És molt recomanable per si es vol fer una aproximació al món empresarial des d'una perspectiva històrica. Espero que deixeu algun comentari en aquest bloc si el veieu o si ja l'heu vist. Ara mateix, si em permeteu, posaré una llista de pel·lícules que encaixarien amb el món del consumisme, el capitalisme salvatge i la crueltat del món empresarial (alguns no són els títols habituals, però creieu-me, encaixen): Modern times (1936), Dawn of the dead (1978), The Running Man (1987), The Full Monty (1997), The insider (1999), American psycho (2000), 15 minutes (2001), Los lunes al sol (2002), Land of the dead (2005) i La gran final (2006). Per aquestes dates comença la festivitat islàmica del Ramadan. Fa pocs dies vaig rebre un missatge de la companyia de telefonia mòbil algeriana Nedjma. Resulta que em felicitaven el Ramadan i que si enviava "no sé què a no sé