Republic of Florida

En un primer moment (en el agun moment posterior a la separació entre la llum i les tenebres) els principals diaris espanyols van deixar de tenir la connexió a Internet en els seus respectius departaments d'informàtica. Feliçment, es van adonar que era una eina més, i prou. Més endavant, arribaria el salt a la WWW. Eren aquells temps en els que un havia d'estar a la Xarxa pel simple fet d'estar. En el moment actual, podem llegir notícies les vint-i-quatre hores al dia, i potser fins i tot algun tall de vídeo. No obstant, pel camí hem perdut algunes coses. Per exemple, la qualitat dels redactats: en alguns casos extremament pèssims, plens d'errors ortogràfics, notícies a mig fer i informació repetida. En un acte de misericòrdia extrem, més endavant les notícies es convertiren en espais de debat i opinió, a la manera d'una democràcia atenenca. Els comentaris, bàsicament, es divideixen entre els "Visca Catalunya!" i "Con Franco esto no pasaba", al m

Des de fa més d'un mes estic residint a Alger. És la primera vegada que passo per Àfrica i, la veritat, hi ha moltes coses que són xocants. Urbanísticament, la ciutat d'Alger existeix pel simple fet que ha d'existir. M'explicaré. Totes les voreres, escales, asfaltats, etc. hi són, però són extraordinàriament irregulars. El paper de la dona és nul, sotmesa a discriminacions realment xocants des del punt de vista d'un europeu. No es concebeix l'algerià no musulmà, és a dir, la tolerància religiosa és zero o directament perseguida legal i socialment. Al marge de tots aquests detalls sense importància, hi ha dos fenòmens, diguem-ne de trascendència històrica, molt interessants. El primer és el fet que al mínim soroll d'explosió o petards, molta gent sol espantar-se o aturar-se. I és que entre 1991 i 2002, el país va patir una guerra civil a dues o tres bandes entre el Govern, el Grup Islàmic Armat i l'Exèrcit Islàmic de Salvació. Gairebé dues-centes mil mort