Republic of Florida

El cinema (i les sèries de televisió) tot sovint serveix per donar lliçons d'història. Per algun motiu es pensa que veient Gladiator , Braveheart o Salvar al soldado Ryan (per posar tres exemples) rebem algun tipus d'informació històrica real. Res més lluny de la veritat. Un film de ficció només transmet contingut històric pel moment en el que està fet, i no pel moment que intenta reflectir. Fins i tot en casos que permetin ficcionar realment bé la història, hem de desconfiar. L'escala de valors i els esquemes mentals de les trames d'una pel·lícula no poden defugir el moment en el que van ser fetes. Per això, no podem fer servir mai una pel·lícula amb un argument situat a les guerres napoleòniques o l'edat mitjana. En una pel·lícula, l'ambientació històrica fa honor al seu nom (ambientació) i els personatges no són res més que personatges ficicis o literaris, encara que es tractin de Juli Cèsar, Lluís XIV o Francisco Franco. Una pel·lícula com Citizen Kane (19

Ahir vaig decidir fer un experiment amb el diari Lavanguardia.es . Una cosa ben senzilla: llegir una notícia que no tingués cap d'aquells aguts (i poc relacionats) comentaris. La notícia en qüestió és "Un ex profesor de 75 años arrasa en internet con su visión de la crisis subprime" , del 3 d'agost de 2008. Vaig pensar que seria divertit iniciar un debat d'aquells en els que un es caga en Catalunya i l'altra la defensa. En una segona fase de l'experiment, vaig començar a copiar i enganxar comentaris reals d'altres notícies. No tenien cap relació amb el contingut de la crisis de les subprime , però si hem de sincers, tampoc en tenien respecte de les seves respectives notícies originals. Al final, vaig acabar despertant comentaris d'altres lectors, com si els meus fossin alguna cosa més que veritables disbarats. Els dos darrers (seriosos) són, de fet, fruit d'una de les meves primeres aportacions. Ah, per cert, també vaig comprovar això de notifi