Republic of Florida

Quan vaig entrar de nou a Amèrica vaig poder fullejar un exemplar de la revista The Economist (6 d'agost). L'exemplar en qüestió era contemporani a les recents prohibicions catalanes al voltant de certs tipus de mocador de cap i de la festa del brau que, per a molta gent, defineix la identitat espanyola . The Economist , evidentment, forma part de l'opinió pública dún país (els Estats Units d'Amèrica) que té una construcció filosòfica molt forta al voltant de que no és positiu prohibir. Per tant, aquesta mena de mesures els posen sobre les armes davant del terror català prohibitiu. És per això, suposo, que posen èmfasi en quins són els principals partits polítics del Parlament de Catalunya. Els partits en el Govern són socialistes (no comenten res de que també són federalistes), separatistes (per motius obvis de confusió no comenten res que també són republicans) i greens (aquests són els d'Iniciativa i, per sort, no comenten que són una mica comunistes). Davant d

Fa unes setmanes es va produir una reunió secreta a la University of Florida. Un dels meus companys en el Department of Spanish and Portuguese Studies va aparèixer un parell d'hores després amb una flor (crec recordar que era un clavell) i una espelma vermella. Acabava de participar en el ritual d'iniciació de Sigma Delta Pi. Es tracta de la gran societat relacionada amb el món hispà que hi ha als Estats Units i, sí, té uns quants elements sospitosament propers a les societats secretes i la maçoneria. Sigui com sigui, aconseguir entrar aquí et proporciona contactes i influències que et permeten obtenir avantatges a l'hora d'aconseguir beques i coses així. Personalment, prefereixo pensar que es reuneixen per adorar relíquies de Miguel de Cervantes, llegir La Celestina al revés o sacrificar verges a l'esperit de Menéndez Pelayo. D'aquesta manera puc suportar el dia a dia de no pertànyer a aquesta gran germandat.

El segon episodi de la setena temporada de la sèrie de televisió House mostra un cas evident de doctrina cap al darwinisme social. Es mostra com un noi invàlid ha de donar part de la seva medul·la a la seva germana —greument malalta— per salvar la seva vida. A canvi, ell escorçarà la seva. En resum, l'inútil ha de ser evidentment sacrificat per ésser precisament inútil. No he pogut evitar pensar en la pel·lícula Ich Klage an de Wolfang Liebeneier.