Republic of Florida

En història sovint escoltem i llegim expressions del tipus "nosaltres vàrem fer..." o "ells ja eren...". Traslladem el nostre cos i la nostra ànima al comerç català amb Amèrica del segle XVIII o als camps de batalla de la guerra dels Segadors. Un "presentisme en el passat" que sembla necessari per donar més protagonisme a la gent que viu actualment enmig dels historiadors. El problema és que la "lògica de partit de futbol" s'acaba introduïnt en els processos històrics (i polítics): bàndols clars, resultats exactes i identificació personal total amb uns i/o altres. Posant exemples clars, encara recordo quan Xavier Rubert de Ventós va deixar anar la frase —en una conferència a Girona— "els catalans veniem aiguardent als indis americans". Ho va dir per fer-nos adonar que nosaltres també vam ser dolents en la colonització americana. Deixant de banda que l'esperança de vida actual encara no arriba als 250 anys, un podria dir que això

Fa una colla de segles, existia un tipus de persona urbanita coneguda com a prohom o ciutadà honrat. Aquests solien ser comerciants que controlaven políticament les ciutats medievals. En els segles XVII i XVIII aquest títol es va convertir en l'aspiració dels notables dels llocs rurals, al mateix temps que els nobles abandonaven els "camps" per integrar-se en un món urbà nou, apareixent allò que anomenem patriciat urbà. En El País del 13 de febrer podreu llegir una entrevista d'Ana Carbajosa a Franco Frattini, comissari d'Interior i Justícia de la Unió Europea. El nucli del text gira al voltant del control biomètric al que se sotmetrà a tot ciutadà que entri o surti de la Unió Europea. Les obres de ciència ficció dels anys setanta, vuitanta i noranta ens havien ensenyat que els escàners oculars i el palmell de la mà servien per custodiar edificis o entrades secretes. Ho hem vist tantes vegades en el cinema i la televisió que es podria dir que constitueixen un rit

Fa uns dies comentava amb un amic que la mula és una inversió a fons perdut. Parlàvem, evidentment, d'èpoques passades, quan la mula tenia un valor econòmic importantíssim. Dic a fons perdut perquè estaríem parlant d'un animal híbrid i, per tant, estèril (o semiestèril, tenint en compte que a vegades es donen casos miraculosos de parts de mules, crec que només unes desenes en els darrers segles). La bèstia prové de la barreja entre una euga i un burro; normalment, si considerem que la parella contrària és fisiològicament més delicada a l'hora d'aparellar-se. El producte resultant és un animal que reuneix les millors qualitats del cavall i de l'ase: resistència, poca covardia, rapidesa, etc. La pega, com ja hem dit, és la seva impossibilitat de donar descendència. He recordat la conversa quan he llegit la notícia sobre aquesta mena "d'examen per a estrangers" que vol aplicar el Partit Popular. Consistiria, a grans trets, a assegurar que els valors espan