María Sierra i la representativitat política

L'altra de les conferències del dia 13 a Santander va anar a càrrec de María Sierra, de la Universidad de Sevilla. Ens va parlar de les excel·lències dels seus estudis de la representativitat política a l'Espanya de 1840-1870 de cares a aproximar-nos als actuals sistemes de democràcia representativa. Una investigació com aquesta ens ensenya que les actuals democràcies no procedeixen dels models revolucionaris americà o francès, sinó de formes posteriors gens democràtiques. Qui tenia la capacitat política? El govern només podia ser dels millors, els més aptes. Els treballadors podien ser manipulats pels caics, per tant se'ls havia d'impedir l'accés al vot. El liberalisme es va construir contra l'absolutisme, però també contra la idea revolucionària de que tots els homes tenen els mateixos drets. Són els revolucionaris que volen para la revolució. S'ha d'evitar, literalment, la "tirania de les masses". El principal enemic seria el sufragi universal.

Personalment crec que es va centrar molt més en el treball que havia realitzat, i no pas en qüestions de tipus historiogràfic. A banda d'això, em va sorprendre el desconeixement de les primeres dècades del segle XIX a l'afirmar com eren de primerenques paraules com "cacic" o "masses", així com la seva sorpresa davant opinions polítiques del Madrid de Carles IV.