Alicia en el país del exilio

Alicia Alted, professora titular d'Història Contemporània de la Universidad Nacional de Educación a Distancia, ens va fer un repàs de la ingent producció bibliogràfica sobre l'exili espanyol de 1939. Em va semblar molt interessant que no el desvinculés de la memòria ni dels desplaçaments de població que de forma massiva dins del continent europeu a causa de la fi de la Primera Guerra Mundial, el triomf de la revolució a Rússia, els moviments de fronteres i l'ascens dels règims dictatorials. També em va smeblar molt interessant la contextualització quantitativa y qualitativa, essent l'exili espanyol, comparat amb el d'altres territoris, important més a nivell qualitatiu que quantitatiu: 200.000 persones repartides entre França i Llatinoamèrica, principalment, i Rússia, nord d'Àfrica i Anglaterra en menor grau. Les aportacions en l'àmbit professional en els diferents països d'acollida és el camp historiogràfic més important dels darrers deu anys.

Aquest exili té data de finalització: 1977 a Espanya i 1981 a França. Tot i així, entre els protagonistes es continua percebent l'exili com quelcom viu. Fins els inicis de la transició no podem parlar pròpiament de treballs sobre l'exili. El 1976 apareixeran els primers treballs fets per exiliats i historiadors exiliats. Existeix, encara, molta feina per fer, com per exemple els republicans en els camps de concentració soviètics: sempre s'havia parlat d'uns cent, però en realitat ja superen els tres-cents en les darreres investigacions.