Els contactes humans estan sobrevalorats

A Santander vaig poder veure com les relacions humanes estan sobrevalorades. Aquest és l'eslògan d'una companyia d'autobusos càntabra:

"Sin contacto, sin monedas, sin problemas."

Comments

Benvolgut Francesc, sóc Paco Fuster, de València (de Santander). He vist que hem coincidit fent comentaris al blog de G.Barnosell i he arribat al teu blog, l'existència del qual desconeixia. Com dic al blog de Genís, jo n'acabe d'obrir un (www.malestarencultura.blogspot.es) la setmana passada.

He llegit les teues darreres entrades sobre la trabada santanderina i no puc estar mé d'acord. La incipient amistat que trabarem (i la que vaig fer amb algun madrileny i algun gallec) és l'excepció que confirma la regla: els contactes humans poden ser millors i pitjors, però la gent tendeix a sobrevalorar-los.

I pel que a l'anterior post, res que afegir. La realitat supera sempre la ficció. La setmana passada vaig portar els papers de la beca al rectorat de la UV i la xica que se n'encarrega no es creia el que li deia sobre el desastre burocràtic que poguerem viure a terres càntabres. Espere que eixos 200 euros guanyats a pols matissen un poc el record que tinc ara de la UIMP.

Ara que he descobert el teu blog, t'enllace al meu i a vore si estem en contacte. No recorde exactament quan em digueres que emigraves cap als EEUU però, si no parlem abans, que vaja bé l'estiu, el viatge i l'estada. Per a qualsevol cosa, ja ho saps.
Hola Paco.

Jo també vaig trobar el teu bloc a través del d'en Genís.

Per cert, tinc un altre desastre burocràtic per afegir. La darrera vegada que vaig mirar el web de la UIMP encara no estaven disponibles els documents de les ponències.
Hola novament, Francesc. Efectivament. Jo no ho he mirat perquè, sincerament, no m'interessa excessivament cap dels textos. Pero un company de València em escriure dient això: que no s'havia pogut descarregar els textos. Com podràs imaginar, no em sorpren gens ni mica. Vist el vist, de la UIMP m'ho espere tot. I no parle de la organització... Vaja, el que et deia a Santander: la qüestió era llevar-s'ho de damunt. Jo ara ja estic pendent la llegir la memòria, passar el tràmit i centrar-me -per fi- en la tesi. Una abraçada i això: estem en contacte.

Popular posts from this blog

El carlisme en guerra

Curso del 63

La crisi de les facultats de lletres