Uniformitzar l'enemic

Llegíem fa un temps a La Vanguardia un article sobre una recent tesi doctoral feta a la Universitat de Barcelona. En aquesta es tracta de la relació entre el control de l'oci nocturn a la ciutat de Barcelona per part de l'Administració i el sector privat i el control social.

Avui, uns mesos després, el catedràtic d'Antropologia Manuel Delgado ha fet unes declaracions en les que vincula l'actuació dels mossos d'esquadra en la càrrega contra els estudiants de la mateixa Universitat de Barcelona el passat 18 de març. En aquestes opina que existeix una voluntat de radicalitzar el moviment en contra l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.

Certament, unificar criteris és més pràctic, barat i eficient des del punt de vista de l'Administració (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, etc.). Els grups en contra de qualsevol fenomen (capitalisme, Declaració de Bolonya, Dia de les Forces Armades, etc.) són tan o més nombrosos com idees hi hagi en contraposició a unes altres.

Féu un cop d'ull per la nit barcelonina de cap de setmana, la semblança física entre la gent és notable i la preocupació per l'estètica francament malaltissa. Cal preguntar-se si en aquest darrer cas es tracta d'una manca d'estètica o d'una presència d'estètica.

Comments

xavi s. said…
Estimat F. veure tants i tants modelets pels carrers de Barcelona em recorda constantment que Infinit=0.
April 8, 2009 at 7:33 PM
Post a Comment

Popular posts from this blog

El carlisme en guerra

Estic llegint La desheredada de Benito Perez Galdos. Al principi de la segona part podem trobar les paraules profetiques d'un dels protagonistes, Augusto Miquis. "Segun el, la mejor manera de acabar con los carlistas es dejarlos triunfar, traer a D. Carlos a Madrid y plantarle en el trono. En Espana, el primer paso para la ruina de una causa es su triunfo. El carlismo guerrero se sostiene. El carlismo establecido no podra durar un mes. Desde el momento en que trate de aplicar a la vida real sus ideales, se hundira por su propio peso y caera hecho polvo."
Read more

Curso del 63

Ja hi tornen els tontos d'Antena 3 amb un dels seus shows de telerealitat. M'estic referint a Curso del 63 , el qual vaig veure anunciat fa uns dies i del qual en sento a parlar des de fa mesos. No voldria recordar aquí a coneguts realities de la mateixa cadena, com ara El bus , Academia de actores o Confianza ciega . No sé si és per culpa del llibre d'estil d'Antena 3 o per mala sort, però en aquest format de programa no arriba a l'alçada de la veterana Telecinco o als realities low cost de Cuatro i La Sexta. Curso del 63 ens ensenyarà com era l'educació a l'Espanya dels nostres pares. I una puta merda! Recordem-ho, un país que tenia una taxa d'escolarització del 80-86% entre els nens de 6 a 11 anys, 74% als 12 anys de vida i un flipant 28% als 14. Aquestes són les dades que Viñao dóna precisament per a l'any 1963 a Escuela para todos. Educación y modernidad en la España del siglo XX . Antena 3 ens farà creure que la normalitat era que tothom an...
Read more

La crisi de les facultats de lletres

El darrer llibre que he llegit: Campo del poder y campo intelectual de Pierre Bourdieu. Val molt la pena la part en la que l'autor descriu la crisi universitària en la que està inmers el món de Martin Heidegger. Es tracta d'una combinació entre pèrdua de pes del professorat universitari dins la classe dominant alemanya i la crisi iniciada a les facultats de lletres a finals del segle XIX pel procés de les ciències naturals. Això provocà un canvi en les jerarquies acadèmiques. Us sona?
Read more