Tornen els "ciutadans honrats"

Fa una colla de segles, existia un tipus de persona urbanita coneguda com a prohom o ciutadà honrat. Aquests solien ser comerciants que controlaven políticament les ciutats medievals. En els segles XVII i XVIII aquest títol es va convertir en l'aspiració dels notables dels llocs rurals, al mateix temps que els nobles abandonaven els "camps" per integrar-se en un món urbà nou, apareixent allò que anomenem patriciat urbà.

En El País del 13 de febrer podreu llegir una entrevista d'Ana Carbajosa a Franco Frattini, comissari d'Interior i Justícia de la Unió Europea. El nucli del text gira al voltant del control biomètric al que se sotmetrà a tot ciutadà que entri o surti de la Unió Europea. Les obres de ciència ficció dels anys setanta, vuitanta i noranta ens havien ensenyat que els escàners oculars i el palmell de la mà servien per custodiar edificis o entrades secretes. Ho hem vist tantes vegades en el cinema i la televisió que es podria dir que constitueixen un ritual de pas obligat per accedir al poder: l'heroi, si ho feia bé i enganyava prou, podria burlar els sistemes de seguretat basats en detectors d'ADN o similars.

En el pas del segle XX al XXI, i amb la conversió d'allò que ens individualitza biològicament com éssers humans (iris, gens, etc.) en informació, la realitat pot ser menys heroica. Si un govern sap que pot tenir la informació suficient per controlar grans grups humans, per què no fer-la servir? Si volen aquests drets, que es queixin molt i molt, a veure què passa; aquesta deu ser la norma de l'alta política actual. Telèfons, adreces i documents d'identitat s'uniran a la identificació biomètrica dels viatgers que entrin i surtin de la UE.

En el Parlament europeu no tothom hi està d'acord, i serà, evidentment, una mesura prou impopular. M'encanta la darrera pregunta de la periodista del diari El País: "¿No complicará demasiado la vida de los viajeros?" La comoditat per davant de tot, no fos cas que intentem fer una separació herètica entre drets humans i drets del consumidor, que pel que sembla toca que vagin de bracet. La resposta de Frattini comença amb un to tan elegant com preocupant: "Habrá un sistema dirigido a la gente honesta..."

Comments

Anonymous said…
Per si voleu més informació d´aquesta versió berlusconiana de´n Durao Barroso aquí teniu questa página: http://ec.europa.eu/commission_barroso/frattini/photogallery/default_en.htm
Dintre trobareu documents (p.e. referent a aquest tema, a NEWS, 4 Articles dintre d´un anomenat:
An integrated vision for border management.

A més a més teniu a photo gallery fotos del seu equip (fixeu-vos en la asistenta del vice-president)...i fins i tot de les seves vacances a Alaska. No és pot dir que no sigui trasparent, l´home!!

A la primera pàgina de la seva web tant simpàtica i "enrollada"ja trobem les seves key priorities (com sempre un pack agre-dolç més agre que dolç)...però no cal anar tant lluny, home!!..El senyor Maragall, no el del Alzeimer sino el seu germà ja ens té preparat un d´aquest cocktels.

Torno al tema: si! la ciència ficció es torna realitat i, com tot, increiblement més ràpid...em pregunto maliciosament que deu pensar en Romà Gubern de tantes películes de zoombies en la nostre cartellera...
Anonymous said…
Hola de nou. Perdó. Hi ha un error en el missatge anterior. La pàgina de´n Frattini es:
http://ec.europa.eu/commission_barroso/frattini/welcome/default_en.htm

I els articles estan a l´apartat NEWS.
(tot i que temo que primer anireu a veure la becaria...)
Cal reconèixer que els nord-americans ens poden donar lliçons en tot això: per tal de controlar una democràcia que pot donar massa ales als esperits dels ciutadans, sorgeixen tot de processos que retallen les llibertats que tant costen aconseguir. L'excusa? Fa poc n'hem vist un exemple: un atemptat terrorista (si no n'hi ha, els creen) o una guerra "no desitjada", però que portarà un clon de la "democràcia" del país a l'estranger, encara que sigui amb un cost de bombes i vides humanes elevat.
I per postres, les becàries d'allà tenen més "experiència".

Ai, si Orwell aixequés el cap!
Unknown said…
Recordeu la serie "La fuga de Logan" Acabarem tots igual, si no ets perfecte no et volem, pero començen pels inmigrants que son més facils de putejar. Si aquesta nit veieu n punt vermell al palmell de la vostra ma, esteu venuts.
La fuga de Logan era una pel·lícula, i no una sèrie. Vaja, crec recordar-ho així.

Popular posts from this blog

Media Markt i la publicitat

Llàtzer de Tormos

Odi en funció multitasca