Mules

Fa uns dies comentava amb un amic que la mula és una inversió a fons perdut. Parlàvem, evidentment, d'èpoques passades, quan la mula tenia un valor econòmic importantíssim. Dic a fons perdut perquè estaríem parlant d'un animal híbrid i, per tant, estèril (o semiestèril, tenint en compte que a vegades es donen casos miraculosos de parts de mules, crec que només unes desenes en els darrers segles). La bèstia prové de la barreja entre una euga i un burro; normalment, si considerem que la parella contrària és fisiològicament més delicada a l'hora d'aparellar-se. El producte resultant és un animal que reuneix les millors qualitats del cavall i de l'ase: resistència, poca covardia, rapidesa, etc. La pega, com ja hem dit, és la seva impossibilitat de donar descendència.

He recordat la conversa quan he llegit la notícia sobre aquesta mena "d'examen per a estrangers" que vol aplicar el Partit Popular. Consistiria, a grans trets, a assegurar que els valors espanyols "de tota la vida" no es perdin o quedin barrejats entre tota aquesta gent que té un color de pell equivocat. El càstig seria l'expulsió o algun altre mecanisme coercitiu similar. Un podria pensar que els creadors d'aquesta monstruosa idea legislativa xenòfoba tenen llard dins el cap enlloc de cervell. Sovint, però, oblidem que els documents polítics, les iniciatives, no es fan al buit; són, més aviat, formes intuïtives de cercar opinió pública o calat social, com preferiu. Saben que algú els farà cas.

Tots sabem que els immigrants són uns lladres. El que no queda tan bé en les converses quotidianes és dir que per cada un que és un lladre n'hi ha mil que treballen com mules.