Minories ètniques
Days of glory, dirigida per Rachid Bouchareb, és una pel·lícula que explica la història d'uns quants soldats africans al servei de la França en lluita contra el nazisme. Feta el 2006, ens recorda que l'Estat francès encara té un deute (monetari i d'altra mena) amb els veterans procedents de les seves excolònies. Una mica com el que ha passat recentment amb els gurkhas britànics. Amb una escena de combat final a l'estil Salvar al soldado Ryan, el film és una peça més del subgènere literari i cinematogràfic que podríem anomenar de minories ètniques en exèrcits metropolitans.
La França de finals del segle XVIII havia donat drets de ciutadania a negres i mulatos, no sense resistències. Un d'ells, com a mínim, l'he trobat dirigint guàrdies nacionals prop de Puigcerdà en algun moment de les guerres napoleòniques. Les minories negres (és a dir, d'origen esclau africà) han estat la font d'inspiració principal. Sobretot als Estats Units, on tenim exemples nombrosos: la cançó Buffalo Soldiers de Bob Marley (1980), Glory (1989), Escuadrón 332 (1995), Men of honor (2000), etc. A vegades són personatges secundaris en pel·lícules de temàtica més general, com els soldats afroamericans a Platoon, el personatge que interpreta Cuba Gooding a Pearl Harbor o quan, a Ali, Will Smith interpreta un boxejador que es nega a anar a lluitar a Vietnam argumentant que el seu enemic ja es troba a casa seva.
Altres casos que poden passar més desaparcebuts podrien ser els casos de grups ètnicament blancs, però que podem considerar minoritzats. Són els australians de Gallipoli, els galesos de Zulu i els africans blancs a Zulu dawn, entre d'altres. Tornant al cas nordamericà tindríem el cas dels amerindis mobilitzats per a la guerra mundial i a Corea. Un exemple seria Windtalkers, interpretada per Nicolas Cage. No sé si existeix res dels marroquins al servei de Franco durant la guerra civil.
No s'ha de confondre aquest subgènere amb el de tropes estrangeres voluntàries (o no) que treballen per un poder estranger. Segurament existeixen cosetes sobre els espanyols republicans continuant amb la guerra dins els exèrcits francès i soviètic, i sobre els catalans a la guerra d'Àfrica de 1859 o la primera guerra mundial (bàsicament, quadres i poemes).
Sigui d'una manera o una altra, el cas és que el servei sol ser punt d'inici per a la construcció nacional: cas dels italians amb Napoleó, els algerians amb De Gaulle o els australians amb el desembarcament a Turquia el 1915.
La França de finals del segle XVIII havia donat drets de ciutadania a negres i mulatos, no sense resistències. Un d'ells, com a mínim, l'he trobat dirigint guàrdies nacionals prop de Puigcerdà en algun moment de les guerres napoleòniques. Les minories negres (és a dir, d'origen esclau africà) han estat la font d'inspiració principal. Sobretot als Estats Units, on tenim exemples nombrosos: la cançó Buffalo Soldiers de Bob Marley (1980), Glory (1989), Escuadrón 332 (1995), Men of honor (2000), etc. A vegades són personatges secundaris en pel·lícules de temàtica més general, com els soldats afroamericans a Platoon, el personatge que interpreta Cuba Gooding a Pearl Harbor o quan, a Ali, Will Smith interpreta un boxejador que es nega a anar a lluitar a Vietnam argumentant que el seu enemic ja es troba a casa seva.
Altres casos que poden passar més desaparcebuts podrien ser els casos de grups ètnicament blancs, però que podem considerar minoritzats. Són els australians de Gallipoli, els galesos de Zulu i els africans blancs a Zulu dawn, entre d'altres. Tornant al cas nordamericà tindríem el cas dels amerindis mobilitzats per a la guerra mundial i a Corea. Un exemple seria Windtalkers, interpretada per Nicolas Cage. No sé si existeix res dels marroquins al servei de Franco durant la guerra civil.
No s'ha de confondre aquest subgènere amb el de tropes estrangeres voluntàries (o no) que treballen per un poder estranger. Segurament existeixen cosetes sobre els espanyols republicans continuant amb la guerra dins els exèrcits francès i soviètic, i sobre els catalans a la guerra d'Àfrica de 1859 o la primera guerra mundial (bàsicament, quadres i poemes).
Sigui d'una manera o una altra, el cas és que el servei sol ser punt d'inici per a la construcció nacional: cas dels italians amb Napoleó, els algerians amb De Gaulle o els australians amb el desembarcament a Turquia el 1915.
Comments