Media Markt i la publicitat
M'encanta com la publicitat (sobretot la televisiva) juga amb les exageracions de realitats i moldeja les actituds què hem de tenir davant el reconeixement i l'amplificació de determinats rols bàsics. Massa bàsics. No sé si us heu adonat, però vivim en un món en el que els desodorants ens "protegeixen", som millors a la feina gràcies a la pasta de dents i les galetes i els gelats ens exciten sexualment. Sobre això, sembla prou ben estudiat que l'excitació sexual incrementa el nostre consum. Suposo, doncs, que la limitació del marketing està en el poder adquisitiu de les persones; per aquest motiu no serviria de res posar una peli porno: una sobreexcitació no aconseguiria que adquirís un BMW si no tinc prous diners.
Una de les marques que realitza una campanya més increïblement manipuladora és Media Markt. Conscients de l'existència de la màxima que diu "si no ets una mica fill de puta no aconseguiràs res", la companyia europea de venda de productes electrònics i informàtics ha fet del lema "Yo no soy tonto" la seva eina més manipuladora. Òbviament manté les típiques estratègies de "Siente la diferencia", "¿Todavía no lo conoces?", "No lo pienses, siente" i "Garantía de salud", els quals ja han quedat com massa bàsics.
Amb "Yo no soy tonto" han creat la complicitat perfecta amb el consumidor: si ets capaç de pagar 1399,99 euros per un televisor de plasma, ja no seràs mediocre. Podràs ser un "esclau", però amb l'electrodomèstic comprat a Media Markt aconseguiràs molestar a tots aquells socialment superiors o iguals a tu que s'han convertit automàticament en tontos. A més, podem seguir aquesta filosofia de vida en molts altres aspectes: pagar una multa és de tontos, pagar impostos és de tontos, no colar-me en un lloc és de tontos, no trepitjar algú a la feina és de tontos, etc. Aquesta estratègia de venda també és seguida per, per exemple, ING Direct, Génesis i, en certa manera, per Línia Directa (ho fa en un sentit negatiu, perquè gira l'argument de Media Markt i companyia).
Perdoneu-me si no us poso els vídeos de tots aquests anuncis per poder veure els exemples, però ja els heu vist masa vegades. A més, vull deixar espai per a la darrera perla dels senyors de Media Markt: jugar amb la memòria històrica. Difruteu de l'espectacle.
Una de les marques que realitza una campanya més increïblement manipuladora és Media Markt. Conscients de l'existència de la màxima que diu "si no ets una mica fill de puta no aconseguiràs res", la companyia europea de venda de productes electrònics i informàtics ha fet del lema "Yo no soy tonto" la seva eina més manipuladora. Òbviament manté les típiques estratègies de "Siente la diferencia", "¿Todavía no lo conoces?", "No lo pienses, siente" i "Garantía de salud", els quals ja han quedat com massa bàsics.
Amb "Yo no soy tonto" han creat la complicitat perfecta amb el consumidor: si ets capaç de pagar 1399,99 euros per un televisor de plasma, ja no seràs mediocre. Podràs ser un "esclau", però amb l'electrodomèstic comprat a Media Markt aconseguiràs molestar a tots aquells socialment superiors o iguals a tu que s'han convertit automàticament en tontos. A més, podem seguir aquesta filosofia de vida en molts altres aspectes: pagar una multa és de tontos, pagar impostos és de tontos, no colar-me en un lloc és de tontos, no trepitjar algú a la feina és de tontos, etc. Aquesta estratègia de venda també és seguida per, per exemple, ING Direct, Génesis i, en certa manera, per Línia Directa (ho fa en un sentit negatiu, perquè gira l'argument de Media Markt i companyia).
Perdoneu-me si no us poso els vídeos de tots aquests anuncis per poder veure els exemples, però ja els heu vist masa vegades. A més, vull deixar espai per a la darrera perla dels senyors de Media Markt: jugar amb la memòria històrica. Difruteu de l'espectacle.
Comments
Si hom no es converteix a la religió consumista serà un pària, com un jueu a l'Alemanya nazi, com un cristià a l'Afganistan dels talibans, com un demòcrata a Rússia o fins i tot com un intel·lectual a Telecinco.
Tal com deia el gran Pepe Rubianes: "El otro dia estava jo en casa tan tranquilo y me llama una señorita que yo no conocia y me dice no se que de un producto y que si yo lo necessitava y no se quantas cosas mas, y yo le dije: coño! si lo necessito ya la llamare yo, no? y le colgé."
ja esta tot dit.
El capitalisme mediàtic és un fàstic, certament. És un tauró voraç rodejat d'un munt de peixos gregaris, un perill doncs per tothom en el nostre estimat i utòpic camp de corall.
Escrigui alguna cosa home!
Salut