Biblioteques i bibliografies

Un parell de nous recursos digitals s'han incorporat recentment al meu arsenal investigador. El primer es tracta d'Eureca!, promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Bàsicament consisteix a fer cerques en diverses col·leccions, com una mena de Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes, però més gros. Hi podem trobar les següents col·leccions: Revistes Catalanes amb Accés Obert del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic, la Memòria Digital de Catalunya del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, Escena Digital de l'Institut del Teatre, Tesis Doctorals en Xarxa del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, el Dipòsit de la Recerca de Catalunya, Materials Docents en Xarxa i l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. Realment impressionant.

El segon element que he incorporat a la panòplia és Mendeley Desktop, un programa de gestió de referències bibliogràfiques. Després de flirtejar amb RefWorks i el seu entorn més propi de la dècada de 1980 que del segle XXI, vaig trobar aquesta recent meravella que encara es troba en fase de proves. Es tracta d'un programa en el qual podem agrupar totes les nostres referències, les quals es sincronitzaran en un entorn bessó en línia. Això vol dir que hom s'ha de donar d'alta a l'espai adequat de la Xarxa, gratuïtament, és clar.

Pels usuaris de Mac els hi resultarà molt familiar si coneixen el programa Papers. De fet, Mendeley podria ser ben bé el fill bastard de Papers i RefWorks. El potencial del programa augmenta quan veiem que la filosofia que hi ha al darrera és, al seu torn, un plançó de iTunes aplicat a la documentació científica amb LinkedIn o Facebook. Cal provar-ho.

Comments

Post a Comment

Popular posts from this blog

Media Markt i la publicitat

M'encanta com la publicitat (sobretot la televisiva) juga amb les exageracions de realitats i moldeja les actituds què hem de tenir davant el reconeixement i l'amplificació de determinats rols bàsics. Massa bàsics. No sé si us heu adonat, però vivim en un món en el que els desodorants ens "protegeixen", som millors a la feina gràcies a la pasta de dents i les galetes i els gelats ens exciten sexualment. Sobre això, sembla prou ben estudiat que l'excitació sexual incrementa el nostre consum. Suposo, doncs, que la limitació del marketing està en el poder adquisitiu de les persones; per aquest motiu no serviria de res posar una peli porno: una sobreexcitació no aconseguiria que adquirís un BMW si no tinc prous diners. Una de les marques que realitza una campanya més increïblement manipuladora és Media Markt. Conscients de l'existència de la màxima que diu "si no ets una mica fill de puta no aconseguiràs res", la companyia europea de venda de productes e
Read more

Llàtzer de Tormos

Jordi Bilbeny torna a la càrrega ampliant la galeria de personatges i persones catalanes que, per algun tipus de mà negre inmortal (i nacionalista espanyola), tothom les recorda com a no catalanes. Primer va ser Cristòfor Colom i alguns dels seus mariners. Després, van venir Miguel de Cervantes (Miquel Servent, de Xixona, segons ell), Teresa de Jesús, Cortés, Bartolomé de las Casas (Bartomeu Casaus, segons ell), etc. Jo em pregunto si el final del documental aquell d'en Colom, on al final surt un retrat de Francisco Franco, vol dir que aviat treurà un altre llibre demostrant que el dictador era català. No va passar per Vic una vegada? Doncs això sol ser raó suficient per en Jordi Alsina Bilbeny. Algú li hauria de dir que les connexions lògiques que fa no són vàlides per a qualsevol, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Però tampoc està malament que algú ens recordi que cal dubtar de tot. Els historiadors, però, mirarem de no convertir el dubte raonable en el que ens sembli més
Read more

Odi en funció multitasca

He assistit dos dies a unes classes d'anglès que ofereix una església presbiteriana de Gainesvillee. El primer dia vaig poder veure com el meu professor d'anglès era un home de més de vuitanta anys i els meus companys de classe una russa, una parella de japonesos i un xinès. La meva primera lliçó ha consistit en parlar al voltant de tot un reguitzell de preguntes relacionades amb la història dels Estats Units d'Amèrica. En el text ja se'ns avisa que, a diferència d'altres països del món, la història dels Estats Units és més curta. És la típica cerca d'un valor identitari únic que serveix per distingir un país de la resta. A banda d'això, la pregunta està òbviament mal plantejada. Se'm van eriçar els pèls del clatell quan el senyor professor (en Bill) va començar a preguntar als alumnes quina antiguitat tenien els nostres països. La parella de japonesos va respondre, sense dubtar, que tot havia començat en el segle XVII. Molt bé, vaig pensar jo, que es no
Read more