Rodríguez Zapatero resant

Diversos mitjans de comunicació s'han fet eco de la visita del president del Govern d'Espanya José Luis Rodríguez Zapatero. Resulta que ha participat en l'Esmorzar d'Oració, un dels dies més assenyalats de la política dels Estats Units d'Amèrica. M'agradaria ressaltar la paraula política, perquè és d'això del que es tracta l'acte. Malgrat la forta base calvinista de l'acte, aquest és eminentment polític. Podrà assistir l'estrella dels Gators (l'equip de futbol americà de la University of Florida), però també serveix per perfilar quantes armes més es venen a Taiwan o quants soldats més s'envien per completar la invasió d'Haití. Resulta que aquí als Estats Units els rituals polítics no han deixat de tenir un component religiós; de fet, els actes socials també tenen un caire religiós de tipus cristià protestant.


No sé perquè han de ser tan punyents les crítiques emeses per alguns mitjans, com LA RAZÓN.es, des d'on s'opina que Rodríguez Zapatero no és capaç de fer el mateix amb les institucions cristianes catòliques espanyoles. La distància entre una cosa i l'altra és tan evident que no cal fer-ne més comentaris. Al cap i a la fi, en el seu moment també es va ridiculitzar la presència el 1988 del president d'Alianza Popular en el mateix acte (quan llavors per aquí teníem a Ronald Reagan).


No sé perquè pensen els de la Conferència Episcopal que el president del Govern no podia ser capaç de llegir la Bíblia o participar en un acte polític. La propaganda d'antireligiós dirigida contra José Luis Rodríguez és extraordinàriament maginificada per l'Església catòlica espanyola. Saben que menteixen, però els agradaria que fós veritat.

Comments

Post a Comment

Popular posts from this blog

Media Markt i la publicitat

M'encanta com la publicitat (sobretot la televisiva) juga amb les exageracions de realitats i moldeja les actituds què hem de tenir davant el reconeixement i l'amplificació de determinats rols bàsics. Massa bàsics. No sé si us heu adonat, però vivim en un món en el que els desodorants ens "protegeixen", som millors a la feina gràcies a la pasta de dents i les galetes i els gelats ens exciten sexualment. Sobre això, sembla prou ben estudiat que l'excitació sexual incrementa el nostre consum. Suposo, doncs, que la limitació del marketing està en el poder adquisitiu de les persones; per aquest motiu no serviria de res posar una peli porno: una sobreexcitació no aconseguiria que adquirís un BMW si no tinc prous diners. Una de les marques que realitza una campanya més increïblement manipuladora és Media Markt. Conscients de l'existència de la màxima que diu "si no ets una mica fill de puta no aconseguiràs res", la companyia europea de venda de productes e
Read more

Llàtzer de Tormos

Jordi Bilbeny torna a la càrrega ampliant la galeria de personatges i persones catalanes que, per algun tipus de mà negre inmortal (i nacionalista espanyola), tothom les recorda com a no catalanes. Primer va ser Cristòfor Colom i alguns dels seus mariners. Després, van venir Miguel de Cervantes (Miquel Servent, de Xixona, segons ell), Teresa de Jesús, Cortés, Bartolomé de las Casas (Bartomeu Casaus, segons ell), etc. Jo em pregunto si el final del documental aquell d'en Colom, on al final surt un retrat de Francisco Franco, vol dir que aviat treurà un altre llibre demostrant que el dictador era català. No va passar per Vic una vegada? Doncs això sol ser raó suficient per en Jordi Alsina Bilbeny. Algú li hauria de dir que les connexions lògiques que fa no són vàlides per a qualsevol, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Però tampoc està malament que algú ens recordi que cal dubtar de tot. Els historiadors, però, mirarem de no convertir el dubte raonable en el que ens sembli més
Read more

Odi en funció multitasca

He assistit dos dies a unes classes d'anglès que ofereix una església presbiteriana de Gainesvillee. El primer dia vaig poder veure com el meu professor d'anglès era un home de més de vuitanta anys i els meus companys de classe una russa, una parella de japonesos i un xinès. La meva primera lliçó ha consistit en parlar al voltant de tot un reguitzell de preguntes relacionades amb la història dels Estats Units d'Amèrica. En el text ja se'ns avisa que, a diferència d'altres països del món, la història dels Estats Units és més curta. És la típica cerca d'un valor identitari únic que serveix per distingir un país de la resta. A banda d'això, la pregunta està òbviament mal plantejada. Se'm van eriçar els pèls del clatell quan el senyor professor (en Bill) va començar a preguntar als alumnes quina antiguitat tenien els nostres països. La parella de japonesos va respondre, sense dubtar, que tot havia començat en el segle XVII. Molt bé, vaig pensar jo, que es no
Read more