Escanejar nens

El passat dilluns 3 d'agost vaig anar amb la meva dona a l'Ambaixada dels Estats Units a Madrid. Necessitem el seu vist-i-plau per poder entrar al país situat al nord del continent americà. Com molts de vosaltres ja sabreu, el Govern dels Estats Units d'Amèrica té una llarga tradició de "cordó sanitari" que el converteix en un dels països més impermeables del món en matèria d'immigració. Mentre reuníem tota la paperassa necessària i lluitàvem amb la desorganització informativa del propi personal de l'ambaixada, no podia deixar de pensar en la pel·lícula Code 46 del director Michael Winterbottom. En aquest film de ciència ficció, el món del futur no pateix per virus, guerres o canvis climàtics poderosos; el principal problema del món és la burocràcia. La mobilitat de les persones està restringida pel poder que et donen uns papers a l'hora d'anar d'una part a una altra. Realment tota una metàfora del món d'avui.

Per acabar d'adobar la malaltissa sensació de seguretat que l'administració nord-americana pot arribar a desenvolupar, vam poder comprovar horroritzats com passaven un nedó de pocs dies per l'escàner de seguretat, amb les maletes i tot plegat. No crec que els atemptats dels darrers anys a Washington, Nova York, Madrid i Londres estiguin motivats per la ment turbulenta i aleatòriament salvatge d'una mare i els panyals del seu nen.