Articles prohibits

Una de les meravelles de les normatives és que, teòricament, existeixen per a facilitar-nos la vida. Sempre i quan aquesta no s'hagi creat de manera que quedi completament blindada de cares a futures modificacions ni un determinat grup humà s'erigeixi sectàriament com a defensors fanàtics de la normativa en qüestió.

L'altra cosa que em fascina és que, en el fons, moltes normatives provenen de la còpia i recòpia de normatives anteriors, de tal manera que aquestes "normatives primigènies" intenten encabir-se de qualsevol manera en un marc social, econòmic i polític lògicament diferent del de la nova normativa. Només cal pensar en les normatives de trànsit o els controls d'utilització de substàncies dopants en l'esport.

Tots haurem copiat i enganxat alguna vegada un text digital, i tots haurem vist com apareixen errors a causa de la descontextualització del text original. Doncs bé, és el que suposo deu haver passat amb les normatives que regulen els articles prohibits a les aeronaus. Es tracta del Reglament (CE) núm. 68/2004. Concretament, el que tinc ara mateix a les mans és el que distribueix Aeroports Espanyols i Navegació Aèria. En ell es prohibeixen les òbvies "minas y otras cargas explosivas de uso militar", "bombonas de gas", "estrellas arrojadizas", "sangre infectada" y "bastones espada", i moltes altres armes i objectes contundents que han d'aparèixer (encara que siguin repetits) a la llista d'articles prohibits. M'encanta quan la "dictadura sofisticada de la normativa" obliga a introduir conceptes que deuen estar ben traslladats, però mal traduïts, com ara el de "catapultas" i "pistolas láser". Tenint en compte que els "sables espada" també estan prohibits... Apareixeran a la llista els "sables láser"? Espero que sí.

Ramadan i El Corte Inglés

Fa unes setmanes vaig tornar a veure el documental The Corporation de Mark Achbar i Jennifer Abbott (2003). És molt recomanable per si es vol fer una aproximació al món empresarial des d'una perspectiva històrica. Espero que deixeu algun comentari en aquest bloc si el veieu o si ja l'heu vist. Ara mateix, si em permeteu, posaré una llista de pel·lícules que encaixarien amb el món del consumisme, el capitalisme salvatge i la crueltat del món empresarial (alguns no són els títols habituals, però creieu-me, encaixen): Modern times (1936), Dawn of the dead (1978), The Running Man (1987), The Full Monty (1997), The insider (1999), American psycho (2000), 15 minutes (2001), Los lunes al sol (2002), Land of the dead (2005) i La gran final (2006).

Per aquestes dates comença la festivitat islàmica del Ramadan. Fa pocs dies vaig rebre un missatge de la companyia de telefonia mòbil algeriana Nedjma. Resulta que em felicitaven el Ramadan i que si enviava "no sé què a no sé on" podria guanyar una torradora, un televisor (crec) i algun altre producte electrodomèstic que ara no recordo. Estic esperant el moment en el que la sagrada festa del dejuni es converteixi en "Es Ramadan en El Corte Inglés" i els nens preguntin als seus pares quin regal tindran per la fi de Ramadan, i llavors els pares es desesperaran per trobar un regal adequat i no aparentar menys davant de familiars, amics i veïns, i bla, bla, bla...