Pel·lícules d'història
El cinema (i les sèries de televisió) tot sovint serveix per donar lliçons d'història. Per algun motiu es pensa que veient Gladiator, Braveheart o Salvar al soldado Ryan (per posar tres exemples) rebem algun tipus d'informació històrica real. Res més lluny de la veritat. Un film de ficció només transmet contingut històric pel moment en el que està fet, i no pel moment que intenta reflectir. Fins i tot en casos que permetin ficcionar realment bé la història, hem de desconfiar. L'escala de valors i els esquemes mentals de les trames d'una pel·lícula no poden defugir el moment en el que van ser fetes. Per això, no podem fer servir mai una pel·lícula amb un argument situat a les guerres napoleòniques o l'edat mitjana. En una pel·lícula, l'ambientació històrica fa honor al seu nom (ambientació) i els personatges no són res més que personatges ficicis o literaris, encara que es tractin de Juli Cèsar, Lluís XIV o Francisco Franco.
Una pel·lícula com Citizen Kane (1941) ens posa més en la pell dels Estats Units dels anys trenta i quaranta que qualsevol pel·lícula posterior ambientada en el mateix lloc i la mateixa època que el film de Welles. La relació existent entre actors i tecnologia, per exemple, és molt més veraç que qualsevol obra de ficció dels anys noranta. Quan Charles Foster Kane necessita llegir un paper, s'acosta al llum de gas més proper; en una pel·lícula actual això seria impensable, simplement es llegiria el paper i prou.
Més exemples. Recentment, he vist algunes pel·lícules relacionades amb la Guerra Civil espanyola i la transició democràtica. Una d'elles ha estat El lápiz del carpintero (2002), una fàbula basada en una novel·la de Manuel Rivas que poc ens ha d'ensenyar de la guerra espanyola de 1936-1939. Ens haurem de fixar en altres temàtiques, com l'amor i l'odi, però no és un bon instrument didàctic d'història. Molt recomanable és la pel·lícula Raza (1941), resum dels valors antidemocràtics del bàndol franquista durant la guerra.
Sobre la transició, una petita joia, Mamá cumple 100 años (1979), dirigida per Carlos Saura. De fet, m'atreviria a dir que qualsevol pel·lícula espanyola feta entre 1970 i 1980 serviria per explicar la transició. I si el que volem és material didàctic per parlar de la immigració, Bwana (1996), una pel·lícula més impactant del que sembla a primer cop d'ull.
Per acabar, la revolució industrial no s'explica amb pel·lícules basades en novel·les de Charles Dickens, sinó amb obres com Temps moderns de Charles Chaplin (1936) o The Full Monty (1997). Bé, si es vol, els dos films ens parlen més de la crisi o fracàs de la revolució industrial que del procés en sí.
El mateix podríem aplicar a la literatura. O sigui que alerta amb deixar-se emportar per les novel·les històriques. Si voleu saber coses de l'anglaterra del segle XII, llegiu la Història dels reis de Bretanya o La vida de Merlín de Geoffrey of Monmouth (1100-1155) i no tan Els pilars de la terra de Follett (1989).
En resum, les obres de ficció són didàctica i històricament útils per la data en què van ser fetes, i no per la data que fan servir d'ambientació.
Una pel·lícula com Citizen Kane (1941) ens posa més en la pell dels Estats Units dels anys trenta i quaranta que qualsevol pel·lícula posterior ambientada en el mateix lloc i la mateixa època que el film de Welles. La relació existent entre actors i tecnologia, per exemple, és molt més veraç que qualsevol obra de ficció dels anys noranta. Quan Charles Foster Kane necessita llegir un paper, s'acosta al llum de gas més proper; en una pel·lícula actual això seria impensable, simplement es llegiria el paper i prou.
Més exemples. Recentment, he vist algunes pel·lícules relacionades amb la Guerra Civil espanyola i la transició democràtica. Una d'elles ha estat El lápiz del carpintero (2002), una fàbula basada en una novel·la de Manuel Rivas que poc ens ha d'ensenyar de la guerra espanyola de 1936-1939. Ens haurem de fixar en altres temàtiques, com l'amor i l'odi, però no és un bon instrument didàctic d'història. Molt recomanable és la pel·lícula Raza (1941), resum dels valors antidemocràtics del bàndol franquista durant la guerra.
Sobre la transició, una petita joia, Mamá cumple 100 años (1979), dirigida per Carlos Saura. De fet, m'atreviria a dir que qualsevol pel·lícula espanyola feta entre 1970 i 1980 serviria per explicar la transició. I si el que volem és material didàctic per parlar de la immigració, Bwana (1996), una pel·lícula més impactant del que sembla a primer cop d'ull.
Per acabar, la revolució industrial no s'explica amb pel·lícules basades en novel·les de Charles Dickens, sinó amb obres com Temps moderns de Charles Chaplin (1936) o The Full Monty (1997). Bé, si es vol, els dos films ens parlen més de la crisi o fracàs de la revolució industrial que del procés en sí.
El mateix podríem aplicar a la literatura. O sigui que alerta amb deixar-se emportar per les novel·les històriques. Si voleu saber coses de l'anglaterra del segle XII, llegiu la Història dels reis de Bretanya o La vida de Merlín de Geoffrey of Monmouth (1100-1155) i no tan Els pilars de la terra de Follett (1989).
En resum, les obres de ficció són didàctica i històricament útils per la data en què van ser fetes, i no per la data que fan servir d'ambientació.
Comments
Carles