El rostre de la batalla
He acabat de llegir un llibre mític per a la història militar: El rostro de la batalla de John Keegan. No he llegit l'original en anglès, i he pogut comprpvar com la traducció que va fer Juan Narro Romero el 1990 per Ediciones Ejército és pèssima.
D'acord que el llibre va ser escrit als anys setanta, però crec que ha estat molt sobrevalorat. Es planteja —i resol prou bé— preguntes tant complexes com evidents, tant que sobta que ningú més hi hagi pensat abans que el senyor Keegan. Tot i això, considero que fa un treball excessiu de microhistòria: a partir de les batalles d'Agincourt, Waterloo i el Somme (només el primer dia de combats, l'1 de juliol de 1916) explica gairebé tot. El problema és, al meu parer, inicial: no es planteja que les batalles depenguin de la visió que els propis homes i dones del passat tenien d'aquest fenomen (si és que el tenien). S'ho mira tot, diguem-ne, des d'una perspectiva massa “setentera”; fins i tot Keegan mateix admet que té problemes per relacionar el lideratge de 1415 amb el de 1815 o 1916.
Crec que força massa els números dels anys (fixeu-vos amb les dates de les batalles) i la geografia (les tres es desenvolupen en la part nord de França i sud de Bèlgica. A més, com no, totes tres estan protagonitzades per exèrcits anglesos o britànics contra francesos i de tant en tant alguns alemanys. I algú podria dir que la batalla del Somme va ser de francesos i britànics contra alemanys, però és tan fort l'anglocentrisme de Keegan que els aliats gals semblen rivals o veïns incòmodes. La vida del soldat i l'experiència de combat està feta al 99,99% amb material històric anglès, sobretot amb dietaris i vivències expressades mitjançant qüestionaris de primera o segona mà. Les fonts franceses i germàniques són pràcticament inexistents, fins i tot es podria dir que irrellevants.
Es planteja molt detalladament el que passa durant el combat, però potser sobreestima el fet que el que envolta el combat depèn també d'una explicació històrica que modifica el que sabem del combat, i viceversa. Keegan, en canvi, es concentra en el soldat en la batalla i dóna per vàlids, sense entrar-hi massa, la resta de coneixements que personalment considero essencials per una bona història militar: reclutament, origen social dels soldats, educació dels comandaments, resistències de la població civil, etc. Totes aquestes coses queden obscurides enmig d'unes explicacions que a vegades sonen massa patrioteres, sobretot pel cas de l'origen social dels guerrers britànics de la Primera Guerra Mundial. Ell mateix diu que s'interessa més pel que fan els exèrcits que pel que són, però no seríem justos si no sapiguéssim que els exèrcits fan moltes altres coses al marge de combatre. En resum, diria que el que més val la pena són les conclusions.
D'acord que el llibre va ser escrit als anys setanta, però crec que ha estat molt sobrevalorat. Es planteja —i resol prou bé— preguntes tant complexes com evidents, tant que sobta que ningú més hi hagi pensat abans que el senyor Keegan. Tot i això, considero que fa un treball excessiu de microhistòria: a partir de les batalles d'Agincourt, Waterloo i el Somme (només el primer dia de combats, l'1 de juliol de 1916) explica gairebé tot. El problema és, al meu parer, inicial: no es planteja que les batalles depenguin de la visió que els propis homes i dones del passat tenien d'aquest fenomen (si és que el tenien). S'ho mira tot, diguem-ne, des d'una perspectiva massa “setentera”; fins i tot Keegan mateix admet que té problemes per relacionar el lideratge de 1415 amb el de 1815 o 1916.
Crec que força massa els números dels anys (fixeu-vos amb les dates de les batalles) i la geografia (les tres es desenvolupen en la part nord de França i sud de Bèlgica. A més, com no, totes tres estan protagonitzades per exèrcits anglesos o britànics contra francesos i de tant en tant alguns alemanys. I algú podria dir que la batalla del Somme va ser de francesos i britànics contra alemanys, però és tan fort l'anglocentrisme de Keegan que els aliats gals semblen rivals o veïns incòmodes. La vida del soldat i l'experiència de combat està feta al 99,99% amb material històric anglès, sobretot amb dietaris i vivències expressades mitjançant qüestionaris de primera o segona mà. Les fonts franceses i germàniques són pràcticament inexistents, fins i tot es podria dir que irrellevants.
Es planteja molt detalladament el que passa durant el combat, però potser sobreestima el fet que el que envolta el combat depèn també d'una explicació històrica que modifica el que sabem del combat, i viceversa. Keegan, en canvi, es concentra en el soldat en la batalla i dóna per vàlids, sense entrar-hi massa, la resta de coneixements que personalment considero essencials per una bona història militar: reclutament, origen social dels soldats, educació dels comandaments, resistències de la població civil, etc. Totes aquestes coses queden obscurides enmig d'unes explicacions que a vegades sonen massa patrioteres, sobretot pel cas de l'origen social dels guerrers britànics de la Primera Guerra Mundial. Ell mateix diu que s'interessa més pel que fan els exèrcits que pel que són, però no seríem justos si no sapiguéssim que els exèrcits fan moltes altres coses al marge de combatre. En resum, diria que el que més val la pena són les conclusions.
Comments