Republic of Florida

Si penseu una mica en les vostres experiències amb algunes empreses de les que sou clients (Movistar, Cox, etcètera), de tant en tant us haureu sentit una mica menyspreats. Bé, qui diu de tant en tant diu molt sovint. Aquest és un dels possibles perills del funcionament en xarxa: el client més ben cuidat és el que encara no forma part de l'empresa o organització de qualsevol mena. El client de la competència és el més desitjat i el més cobejat. Ara penseu en alguna institució educacional de la que formeu part. Ja sigui un departament o una facultat, cada vegada veig que el millor alumne, el més ben tractat, no és el que ja es té, si no el que podrien arribar a tenir. Fins aquí la reflexió.

Quan un estudiant viola una llei hi ha quelcom més que saber quina norma s’ha violat y quin és el castig. Hem de saber com compensar a qui ha patit per la violació d’aquesta norma.

Als Estats Units estan d'enhorabona. Fa uns dies va saltar la notícia de que les dones podran tenir prestació gratuïta pel que fa a píndoles anticonceptives i altres coses semblants, com ara suport a la lactància. Recentment, les escoles de primària i secundària de la ciutat de Nova York podran donar educació sexual. En menys de la meitat dels estats es dóna educació en aquesta matèria, però sol ser només un manual d'abstinència. No cal dir que diversos grups religiosos s'han posat com una moto. Són un poder a tenir en compte i, de fet, en els darrers vint anys no es donava aquest tipus d'educació a Nova York gràcies a ells. Són mesures que es poden llegir en clau antireligiosa o, simplement, de supervivència social. Quan dic supervivència social em refereixo a que en aquest país funcionen molt bé les barreres de càstig sexual: si avortes, tens una malaltia de transmissió sexual o simplement tens relacions prematrimonials, rebràs el rebuig de la classe dominant. M...

Estic llegint Guerra y cultura en la época moderna d'Antonio Espino. A la introducció podem trobar uns agraïments genials envers les unitats d'informació consultades. "Los principales centros donde se ha acudido para cumplimentar la gozosa tarea de leer estas obras han sido la Biblioteca de Catalunya —que sigue alcanzando cotas de amabilidad insuperables, especialmente en la denominada Sala de Reserva, aunque con un mobiliario acorde con la vejez de los libros que gurdan—; el Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona, recientemente remozado pero no completamente insonorizado; la Biblioteca de la Universidad de Barcelona, donde además del ruido y el calor sahariano, también cabe soportar un mobiliario antediluviano; la Biblioteca del Seminario de Barcelona, cuya principal virtud ha sido que, afortunadamente, sólo conservaba una obra que nos interesaba y la Biblioteca Nacional de Madrid, donde leímos la mayor parte de los tratados que hemos utilizado en fechas estivales y...

No, no es tracta de la notícia al voltant del popular joc de Blizzard i de la seva recent gratuïtat. Es tracta d'una reflexió que m'ha vingut avui al voltant del gegant tecnològic Google. Intercanviant uns quants correus amb un amic a l'altra banda de l'Atlàntic sorgeix la qüestió del temor que, aviat, el gegant de sis lletres (fase que manllevo del meu amic) s'ho mengi tot. La meva rèplica és tan intuïtiva com possiblement falsa. Tal i com jo ho veig, les diferents apostes pel que fa a programari (navegadors, sistemes operatius, ofimàtica, disseny gràfic, xarxes socials, correu electrònic, etcètera) s'estan agrupant cada vegada més en conglomerats empresarials on habitualment hi ha una empresa gran i algunes altres d'aliades. Llavors, el client es fa fan d'aquell conglomerat, no només per fetitxisme, sinó pel que representa de facilitat i portabilitat el fet de no sortir-se massa del niu. És el que està passant amb Apple, el qual està posant-se en el m...

El que faltava. Ara resulta que César Vidal se les dóna de perdona vides i Pío Moa s'erigeix en persona capaç de dir qui és expert i qui no en temes relacionats amb la història d'Espanya. Resulta que Vidal i Moa s'estan barallant des dels seus mitjans de comunicació sobre temes relacionats amb Franco i la transició. Doncs bé, senyors, si algú creu que aquests individus són experts en aquesta o qualsevol altra matèria historiogràfica, llavors estarà disposat a creure que posseeixo una torre molt gran i molt maca a Itàlia, està una mica inclinada, però no m'importaria vendre-la al millor postor. Aquí podeu trobar l'article amb les perles més sucoses. És penós veure els aires que gasten. Com no vull deixar un comentari poc instructiu, aquí teniu una llista d'autors que sí val la pena conèixer en relació a la història d'Espanya del segle XX: Pere Ysàs, Ferran Gallego, Enrique Moradiellos, Hilari Raguer, Conxita Mir, Queralt Solé i Àngel Duarte, entre molts ...

He descobert la sèrie de televisió Flashforward a través de Netflix. Una sèrie començada el 2009 i cancel·lada l'any següent. El punt de partida és el següent: durant uns dos minuts i a la mateixa hora tot el món queda inconscient. Després del caos la gent recorda que ha somniat el seu futur, sis mesos endavant. En la investigació tenim els elements necessaris per al gust conspiranoic de la societat dels Estats Units: nazis, coses rares que passen a Somàlia a la dècada de 1990, la Càbala, Afganistan, FBI i la CIA. És una d'aquelles sèries que has d'anar mastegant poc a poc, descobrint les coses al mateix ritme que els personatges. Com Lost o Jericho , aquesta darrera també cancel·lada al cap d'una temporada i mitja i també molt conspiranoica. Amb Lost tindria en comú el tema de les redempcions, culpabilitats i segones oportunitats. Tot en la línia de la ficció televisiva i cinematogràfica nord-americana. Deixant de banda els molestos clips ambientals interns d'aq...