Republic of Florida

No, no es tracta de la notícia al voltant del popular joc de Blizzard i de la seva recent gratuïtat. Es tracta d'una reflexió que m'ha vingut avui al voltant del gegant tecnològic Google. Intercanviant uns quants correus amb un amic a l'altra banda de l'Atlàntic sorgeix la qüestió del temor que, aviat, el gegant de sis lletres (fase que manllevo del meu amic) s'ho mengi tot. La meva rèplica és tan intuïtiva com possiblement falsa. Tal i com jo ho veig, les diferents apostes pel que fa a programari (navegadors, sistemes operatius, ofimàtica, disseny gràfic, xarxes socials, correu electrònic, etcètera) s'estan agrupant cada vegada més en conglomerats empresarials on habitualment hi ha una empresa gran i algunes altres d'aliades. Llavors, el client es fa fan d'aquell conglomerat, no només per fetitxisme, sinó pel que representa de facilitat i portabilitat el fet de no sortir-se massa del niu. És el que està passant amb Apple, el qual està posant-se en el m...

Fa uns dies vaig acabar de llegir La societat de la informació i l'estat del benestar: el model finlandès de Manuel Castells i Pekka Himanen. Trobo molt interessant la part en la que posen les bases que han possibilitat una economia informacional i, en darrer terme, una societat de la informació a Finlàndia. Una societat que ha vist en dues o tres generacions com la duresa del clima i l'entorn natural ja no signifiquen un problema de supervivència greu. Segons els autors, aquest és un dels factors claus per entendre la tecnologia en el món finalndès: una eina de supervivència, fins i tot identitària i nacional. No obstant això, trobo que els autors abusen del rerefons històric quan presenten una societat igualitària de pagesos finlandesos oprimits durant vuit-cents anys per suecs i russos. Els autors donen per fet que existeix una identitat finlandesa capturada en el temps, com en una perla o en àmbar, esperant per sortir justament en les dècades de 1980 i 1990. És cert que ex...

Fa una colla de segles, existia un tipus de persona urbanita coneguda com a prohom o ciutadà honrat. Aquests solien ser comerciants que controlaven políticament les ciutats medievals. En els segles XVII i XVIII aquest títol es va convertir en l'aspiració dels notables dels llocs rurals, al mateix temps que els nobles abandonaven els "camps" per integrar-se en un món urbà nou, apareixent allò que anomenem patriciat urbà. En El País del 13 de febrer podreu llegir una entrevista d'Ana Carbajosa a Franco Frattini, comissari d'Interior i Justícia de la Unió Europea. El nucli del text gira al voltant del control biomètric al que se sotmetrà a tot ciutadà que entri o surti de la Unió Europea. Les obres de ciència ficció dels anys setanta, vuitanta i noranta ens havien ensenyat que els escàners oculars i el palmell de la mà servien per custodiar edificis o entrades secretes. Ho hem vist tantes vegades en el cinema i la televisió que es podria dir que constitueixen un rit...