Republic of Florida

He tornat a Barcelona. Amb aquesta ciutat tinc una relació intermitent. Fa uns cinc anys vaig treballar-hi d'arqueòleg al carrer Carders, en un solar conegut amb el mal nom de forat de la Vergonya. Els veïns sabien per què. Ara, any 2010, em trobo contemplant l'espectacle des d'un altre forat. Em trobo al petit parc de la Biblioteca de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i la reformada Biblioteca de Sant Pau-Santa Creu. Paraules majors. El parc dels drogoaddictes captaires que practiquen sexe en viu i en directe i, m'expliquen, a vegades treuen embolicats en paper de plata. Hi ha un nen que arrossega un carret de la compra d'aquells de iaia que està agafant fruits d'un arbre (crec que és un albaricoquer). Segurament no són aptes per al consum humà. Mentrestant, una nena amb vel crida maricón al seu company de joc, també magrebí. No sé què en pensaria d'això el Departament d'Educació de la Generalitat. Enmig de tot plegat, dues dones discute...

La Montserrat Rumbau ens comenta en el seu La Barcelona de principis del segle XIX una anècdota (potser no m'atreviria a qualficar-la com a tal) relatada pel baró de Maldà l'any 1803: un tal Fraginals venia a la ciutat de Barcelona "una porció de instruments diabòlics nomenats tendons, que serveixen per impedir (casi no me atrevesc a dir-ho) la propagació humana; i sent est gènero invenció de la heretgia, foment del llibertinatge i escàndol de la naturalesa, queda ben prohibit com a contrabando per lo govern i no se escpa de la justícia i zel del tribunal de la Inquisició". Els "tendons" són, òbviament, preservatius, fets amb matèries animals des de feia molts segles.

Llegíem fa un temps a La Vanguardia un article sobre una recent tesi doctoral feta a la Universitat de Barcelona. En aquesta es tracta de la relació entre el control de l'oci nocturn a la ciutat de Barcelona per part de l'Administració i el sector privat i el control social. Avui, uns mesos després, el catedràtic d'Antropologia Manuel Delgado ha fet unes declaracions en les que vincula l'actuació dels mossos d'esquadra en la càrrega contra els estudiants de la mateixa Universitat de Barcelona el passat 18 de març. En aquestes opina que existeix una voluntat de radicalitzar el moviment en contra l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. Certament, unificar criteris és més pràctic, barat i eficient des del punt de vista de l'Administració (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, etc.). Els grups en contra de qualsevol fenomen (capitalisme, Declaració de Bolonya, Dia de les Forces Armades, etc.) són tan o més nombrosos com idees hi hagi en contr...

Ara que acaba l'any arriba a les nostres llars, com un possible regal nadalenc, el darrer joc distribuït per CatImperium. Es tracta d'un joc d'estratègia en el que es recrea la darrera jornada de resistència a Barcelona durant el setge de 1714. Aquesta va ser una de les jornades de combat més dures (pel nombre de víctimes) de la història del segle XVIII europeu. Pels creadors del joc totes les víctimes de llavors no varen ser suficients. És així com apareix un joc de taula d'aquells que serveixen "per canviar la història"... Per algun motiu, els seus creadors Xavier Hernández i Cardona i Xavier Rubio i Campillo, consideren que canviar el rumb de la història passa per infringir el major nombre de baixes a l'exèrcit franco-espanyol.