Republic of Florida

Amb el nou any he iniciat un nou semestre a la University of Florida. Un dels cursos tracta sobre el naturalisme: Eduardo López Bago, Emilia Pardo Bazán, Leopoldo Alas, Émile Zola y molts d'altres seran els meus companys de viatge durant els propers mesos. En el primer dia de classe vaig haver d'escoltar, una vegada més, com la guerra contra Napoleó marcava l'inici del que es coneix com les dues Espanyes. Personalment, estic a la banda de Charles Esdaile. Per molt neocatólic, carlista, moderat, liberal o qualsevol altra cosa política que puguis trobar a l'Espanya del segle XIX (parlamentàriament parlant), tots són liberals. L'única diferència és que uns són liberals i prou, i d'altres practiquen un liberalisme "de rostre humà".

El que faltava. Ara resulta que César Vidal se les dóna de perdona vides i Pío Moa s'erigeix en persona capaç de dir qui és expert i qui no en temes relacionats amb la història d'Espanya. Resulta que Vidal i Moa s'estan barallant des dels seus mitjans de comunicació sobre temes relacionats amb Franco i la transició. Doncs bé, senyors, si algú creu que aquests individus són experts en aquesta o qualsevol altra matèria historiogràfica, llavors estarà disposat a creure que posseeixo una torre molt gran i molt maca a Itàlia, està una mica inclinada, però no m'importaria vendre-la al millor postor. Aquí podeu trobar l'article amb les perles més sucoses. És penós veure els aires que gasten. Com no vull deixar un comentari poc instructiu, aquí teniu una llista d'autors que sí val la pena conèixer en relació a la història d'Espanya del segle XX: Pere Ysàs, Ferran Gallego, Enrique Moradiellos, Hilari Raguer, Conxita Mir, Queralt Solé i Àngel Duarte, entre molts ...

El llibre de text que utilitzo per a les classes d'espanyol aquí a Florida és ¡Anda! de Pearson. El capítol 11, molt al final del llibre, toca el tema de la política al món hispà. Deixarem de banda la part en la que diu que la segona meitat del segle XX ha estat la millor per a Llatinoamèrica (quins collons) i ens concentrarem en la part en la que parla d'Espanya i del procés democràtic engegat per un rei progressista i amant de la democràcia. Poc després de saber això m'expliquen que una alumna d'aquesta mateixa universitat ha opinat en veu alta que la monarquia és un gran sistema perquè una sola persona pren decisions i, d'aquesta manera, no hi ha tantes discussions. Vasos comunicants?