Republic of Florida

Paul Ricoeur (1913) Michel de Certeau (1925-1986)

Sovint trobem frases o textos breus que ens serveixen per a deixar anar sentències lapidàries enmig d'una conversa o d'un text, des de Karl Marx fins a Groucho Marx. A partir d'ara, quan en trobi una relacionada amb la història, miraré de posar-la en aquest bloc. Aquí va la primera: Hay países donde los grupos terroristas juegan un papel político. Eric Hobsbawm.

El cinema (i les sèries de televisió) tot sovint serveix per donar lliçons d'història. Per algun motiu es pensa que veient Gladiator , Braveheart o Salvar al soldado Ryan (per posar tres exemples) rebem algun tipus d'informació històrica real. Res més lluny de la veritat. Un film de ficció només transmet contingut històric pel moment en el que està fet, i no pel moment que intenta reflectir. Fins i tot en casos que permetin ficcionar realment bé la història, hem de desconfiar. L'escala de valors i els esquemes mentals de les trames d'una pel·lícula no poden defugir el moment en el que van ser fetes. Per això, no podem fer servir mai una pel·lícula amb un argument situat a les guerres napoleòniques o l'edat mitjana. En una pel·lícula, l'ambientació històrica fa honor al seu nom (ambientació) i els personatges no són res més que personatges ficicis o literaris, encara que es tractin de Juli Cèsar, Lluís XIV o Francisco Franco. Una pel·lícula com Citizen Kane (19...

En història sovint escoltem i llegim expressions del tipus "nosaltres vàrem fer..." o "ells ja eren...". Traslladem el nostre cos i la nostra ànima al comerç català amb Amèrica del segle XVIII o als camps de batalla de la guerra dels Segadors. Un "presentisme en el passat" que sembla necessari per donar més protagonisme a la gent que viu actualment enmig dels historiadors. El problema és que la "lògica de partit de futbol" s'acaba introduïnt en els processos històrics (i polítics): bàndols clars, resultats exactes i identificació personal total amb uns i/o altres. Posant exemples clars, encara recordo quan Xavier Rubert de Ventós va deixar anar la frase —en una conferència a Girona— "els catalans veniem aiguardent als indis americans". Ho va dir per fer-nos adonar que nosaltres també vam ser dolents en la colonització americana. Deixant de banda que l'esperança de vida actual encara no arriba als 250 anys, un podria dir que això...