Republic of Florida

Ahir, gràcies a Netflix, vaig poder gaudir de la pel·lícula de terror Paranormal Activity . Ja sé que no és la millor mostra del gènere, però té alguns elements que la fan interessant. Se'ns presenta la següent situació: una parella de nous rics molt jove (massa) que experimenta un atac demoníac. Ella, estudiant d'Anglès (només la veiem estudiar una vegada i mai anant a la universitat). Ell, comerciant que s'ha enriquit a la borsa. La casa que tenen és enorme, plena dels aparells que un nou ric ha de tenir. No hi manca, evidentment, la televisió de tres metres per tres, ni els tres dormitoris (com a mínim) malgrat ser dos. Personalment jo m'agafo la peli com un producte que ens ensenya aquesta societat nord-americana jove, que creu qualsevol cosa que surti per internet o els hi digui un psíquic. A més, la submissió de la noia és total: el protagonista masculí veu el seu poder sobre la llar i la futura esposa amenaçat per una presència sobrenatural. El que li fa més po...

Una mare alliçona a un nen en un anunci radiofònic: els veterans que lluiten a Iraq i Afganistan permeten que, tu, fill, siguis americà. Sense comentaris. Només una recomanació: mireu la pel·lícula Starship troopers de Paul Verhoven.

Days of glory , dirigida per Rachid Bouchareb, és una pel·lícula que explica la història d'uns quants soldats africans al servei de la França en lluita contra el nazisme. Feta el 2006, ens recorda que l'Estat francès encara té un deute (monetari i d'altra mena) amb els veterans procedents de les seves excolònies. Una mica com el que ha passat recentment amb els gurkhas britànics. Amb una escena de combat final a l'estil Salvar al soldado Ryan , el film és una peça més del subgènere literari i cinematogràfic que podríem anomenar de minories ètniques en exèrcits metropolitans. La França de finals del segle XVIII havia donat drets de ciutadania a negres i mulatos, no sense resistències. Un d'ells, com a mínim, l'he trobat dirigint guàrdies nacionals prop de Puigcerdà en algun moment de les guerres napoleòniques. Les minories negres (és a dir, d'origen esclau africà) han estat la font d'inspiració principal. Sobretot als Estats Units, on tenim exemples nombr...

Max Brooks (fill del genial cineasta Mel Brooks) ha estat elevat a la categoria d'historiador per la Biblioteca Pública de Girona. L'autor de The zombie survival guide em té ben intrigat amb el seu nou llibre: Guerra mundial Z , una obra de ficció que supera tot allò que des de George Romero havíem vist del món zombi. Ara ja no es tractarà d'un reduït grup de supervivents que veu com s'enfonsa la civilització humana davant una allau de morts vivents. Brooks ens posa una possible epidèmia zombi en un context de política global. Més que possible, el que fa atractiu el llibre és el fet que juga en tot moment amb la certesa que això ja ha passat; de fet, en el subtítul deixa clar que ell està fent una història oral, encarragada, com no, per les Nacions Unides. Ja us podeu imaginar que l'obra serà una inmensa metàfora de la vida moderna, essent tan útil com qualsevol altre llibre de sociologia (espero). Una metàfora que els que ens estimem el cinema de terror, i tenim l...

A continuació dono els resultats de l'enquesta relacionada amb saber quin conflicte us semblava més interessant de conèixer. El 33% ha escollit la Primera Guerra Mundial, mentre la Guerra Civil espanyola s'ha emportat el 66%. Com que el dissabte passat vaig anar al Jorvik Viking Festival que es fa cada any a la ciutat de York, aprofitaré per proposar una nova enquesta al final de la pàgina. Aquesta vegada es tracta sobre quina pel·lícula ambientada en el mític món víking us ha agradat més. I no us emocioneu, que no he posat Vickie el Vikingo .

No us espanteu si en el darrer número de la Revista de Girona trobeu quelcom estrany a l'article "El sofriment dels invasors". En l'article tracto de l'organització i el funcionament dels soldats napoleònics en els combats per Girona de 1808 i 1809. Potser alguns ja l'heu vist (fins i tot llegit) i heu notat un reportatge fotogràfic una mica estrany. Les imatges corresponen a un article no publicat sobre el Sometent de Cassà de la Selva dels anys vint (del segle XX). Si algú de vosaltres només ha fet allò de "mirar sants" (una expressió que considero altament despectiva), pot haver pensat tot un seguit de coses a primer cop d'ull: No distinegeixo el Sometent Armat de Catalunya del segle XX del de les movilitzacions de principis del segle XIX. Penso que la gent només "mira sants" i, al veure la paraula "sometent" en algun peu de foto, no notarà res. No sé que la fotografia no existeix el 1808 i me la sua tot una mica. Intento ...

Els dies 28 i 29 de novembre, el Cineclub 8 1/2 i Xocolata per a Tots organitzen un seguit de conferències i projeccions relacionades amb el reciclatge i la banca ètica. Tots els actes es faran a Cassà de la Selva. Per a més informació, visiteu www.vuitimig.com .

El cinema (i les sèries de televisió) tot sovint serveix per donar lliçons d'història. Per algun motiu es pensa que veient Gladiator , Braveheart o Salvar al soldado Ryan (per posar tres exemples) rebem algun tipus d'informació històrica real. Res més lluny de la veritat. Un film de ficció només transmet contingut històric pel moment en el que està fet, i no pel moment que intenta reflectir. Fins i tot en casos que permetin ficcionar realment bé la història, hem de desconfiar. L'escala de valors i els esquemes mentals de les trames d'una pel·lícula no poden defugir el moment en el que van ser fetes. Per això, no podem fer servir mai una pel·lícula amb un argument situat a les guerres napoleòniques o l'edat mitjana. En una pel·lícula, l'ambientació històrica fa honor al seu nom (ambientació) i els personatges no són res més que personatges ficicis o literaris, encara que es tractin de Juli Cèsar, Lluís XIV o Francisco Franco. Una pel·lícula com Citizen Kane (19...

Ahir estava mirant la primera part del film que va produir en el seu moment Antena 3, Los Borgia . En un moment de la pel·lícula em vaig quedar garratibat. Un dels actors que feia de cardenal tenia una veu i un rostre que em resultaven familiars. El personatge tenia poques frases, però juraria que es tractava del catedràtic de Paleontologia de la Universidad Complutense de Madrid. Efectivament, Juan Luis Arsuaga (el d'Atapuerca). És la millor intervenció en una pel·lícula per part d'un no professional del cinema des de Karlos Arguiñano a Air bag .