Republic of Florida

Aquest mes de març he de passar el meu examen de màster en Espanyol. Per a la part de literatura hispanoamericana del segle XX em prepararé a fons les següents obres: Los de abajo de Mariano Azuela (1915) Pedro Páramo de Juan Rulfo (1955) Querido Diego, te abraza Quiela de Elena Poniatowska (1978) Introducció i capítols 1, 3, 16, 17, 20, 21 i 30 de Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia “El problema del indio” a Siete ensayos de interpretación de la realidad peruana de José Carlos Mariátegui (1928) Cien años de soledad de Gabriel García Márquez (1966) Pròleg a El reino de este mundo  i “Viaje a la semilla” d'Alejo Carpentier Bestiario (“Casa tomada”), Todos los fuegos el fuego , Final del juego (“Axolotl”) i Las armas secretas (“Cartas a mamá”) de Julio Cortázar Recuerdos del porvenir de Elena Garro (1963) Los hijos del limo (“El círculo se cierra”) de Octavio Paz Los heraldos negros (“Los heraldos negros”, “Espergesia”), Trilce (“He almorz...

En els darrers mesos he assistit a dues conferències. Una a Miami, a la Florida International University, i l'altra a Orlando, a la University of Central Florida. De la primera universitat em quedo amb el campus, lleig com una ferida oberta. Té tot l'aspecte d'un polígon industrial i, de fet, els ponents havíem d'entrar per l'ascensor de servei d'un restaurant. De la segona universitat em quedo també amb el campus, preciós. Està format a base de cercles concèntrics i carrers que el travessen. Els noms d'aquestes vies són de constel·lacions. Per exemple, la conferència en qüestió es feia al Pegasus Circle. Ostres, això queda molt millor que el lloc on tinc la meva oficina a University of Florida: Buckman Drive. Les dues conferències tenen, no obstant, dues coses en comú: els ponents que llegeixen i prou les seves presentacions. Si us plau, si ho continueu fent, com a mínim llegiu bé.

Fa unes setmanes es va produir una reunió secreta a la University of Florida. Un dels meus companys en el Department of Spanish and Portuguese Studies va aparèixer un parell d'hores després amb una flor (crec recordar que era un clavell) i una espelma vermella. Acabava de participar en el ritual d'iniciació de Sigma Delta Pi. Es tracta de la gran societat relacionada amb el món hispà que hi ha als Estats Units i, sí, té uns quants elements sospitosament propers a les societats secretes i la maçoneria. Sigui com sigui, aconseguir entrar aquí et proporciona contactes i influències que et permeten obtenir avantatges a l'hora d'aconseguir beques i coses així. Personalment, prefereixo pensar que es reuneixen per adorar relíquies de Miguel de Cervantes, llegir La Celestina al revés o sacrificar verges a l'esperit de Menéndez Pelayo. D'aquesta manera puc suportar el dia a dia de no pertànyer a aquesta gran germandat.