Republic of Florida

Ahir vaig decidir fer un experiment amb el diari Lavanguardia.es . Una cosa ben senzilla: llegir una notícia que no tingués cap d'aquells aguts (i poc relacionats) comentaris. La notícia en qüestió és "Un ex profesor de 75 años arrasa en internet con su visión de la crisis subprime" , del 3 d'agost de 2008. Vaig pensar que seria divertit iniciar un debat d'aquells en els que un es caga en Catalunya i l'altra la defensa. En una segona fase de l'experiment, vaig començar a copiar i enganxar comentaris reals d'altres notícies. No tenien cap relació amb el contingut de la crisis de les subprime , però si hem de sincers, tampoc en tenien respecte de les seves respectives notícies originals. Al final, vaig acabar despertant comentaris d'altres lectors, com si els meus fossin alguna cosa més que veritables disbarats. Els dos darrers (seriosos) són, de fet, fruit d'una de les meves primeres aportacions. Ah, per cert, també vaig comprovar això de notifi...

En un primer moment (en el agun moment posterior a la separació entre la llum i les tenebres) els principals diaris espanyols van deixar de tenir la connexió a Internet en els seus respectius departaments d'informàtica. Feliçment, es van adonar que era una eina més, i prou. Més endavant, arribaria el salt a la WWW. Eren aquells temps en els que un havia d'estar a la Xarxa pel simple fet d'estar. En el moment actual, podem llegir notícies les vint-i-quatre hores al dia, i potser fins i tot algun tall de vídeo. No obstant, pel camí hem perdut algunes coses. Per exemple, la qualitat dels redactats: en alguns casos extremament pèssims, plens d'errors ortogràfics, notícies a mig fer i informació repetida. En un acte de misericòrdia extrem, més endavant les notícies es convertiren en espais de debat i opinió, a la manera d'una democràcia atenenca. Els comentaris, bàsicament, es divideixen entre els "Visca Catalunya!" i "Con Franco esto no pasaba", al m...