Republic of Florida

Quan vaig entrar de nou a Amèrica vaig poder fullejar un exemplar de la revista The Economist (6 d'agost). L'exemplar en qüestió era contemporani a les recents prohibicions catalanes al voltant de certs tipus de mocador de cap i de la festa del brau que, per a molta gent, defineix la identitat espanyola . The Economist , evidentment, forma part de l'opinió pública dún país (els Estats Units d'Amèrica) que té una construcció filosòfica molt forta al voltant de que no és positiu prohibir. Per tant, aquesta mena de mesures els posen sobre les armes davant del terror català prohibitiu. És per això, suposo, que posen èmfasi en quins són els principals partits polítics del Parlament de Catalunya. Els partits en el Govern són socialistes (no comenten res de que també són federalistes), separatistes (per motius obvis de confusió no comenten res que també són republicans) i greens (aquests són els d'Iniciativa i, per sort, no comenten que són una mica comunistes). Davant d...

A un dels líders polítics catalans actuals se li ha anat definitivament la castanya. El secretari general de Convergència i Unió Josep Antoni Duran i Lleida (1952-?) ha iniciat una agressiva campanya amb lemes del tipus "A Catalunya se'ns respecta menys que abans. Això s'ha d'acabar!!" o "La gent no se'n va del seu país per ganes sinó per gana. Però a Catalunya no hi cap tothom". Suposo que Unió Democràtica de Catalunya estarà aviat de dol. Ho dic perquè imagino que Duran té una malaltia terminal i aquestes deuen ser les seves darreres eleccions espanyoles. I després es pregunten els polítics perquè la gent no vota. Amb campanyes com aquestes, i les que ens esperen, què esperen. Quan un polític és capaç de mentir i crear uns missatges tan agressius com aquests, és lògic que la gent es faci enrere. Les eleccions, però, han de ser quelcom més que un duel de cavallers o un esport de classes altes. La ciutadania no s'hauria de deixar prendre el pèl.