El somni europeu o el contagi de la riquesa
Des de fa més d'un mes estic residint a Alger. És la primera vegada que passo per Àfrica i, la veritat, hi ha moltes coses que són xocants. Urbanísticament, la ciutat d'Alger existeix pel simple fet que ha d'existir. M'explicaré. Totes les voreres, escales, asfaltats, etc. hi són, però són extraordinàriament irregulars. El paper de la dona és nul, sotmesa a discriminacions realment xocants des del punt de vista d'un europeu. No es concebeix l'algerià no musulmà, és a dir, la tolerància religiosa és zero o directament perseguida legal i socialment. Al marge de tots aquests detalls sense importància, hi ha dos fenòmens, diguem-ne de trascendència històrica, molt interessants. El primer és el fet que al mínim soroll d'explosió o petards, molta gent sol espantar-se o aturar-se. I és que entre 1991 i 2002, el país va patir una guerra civil a dues o tres bandes entre el Govern, el Grup Islàmic Armat i l'Exèrcit Islàmic de Salvació. Gairebé dues-centes mil mort...