Republic of Florida

L'altra de les conferències del dia 13 a Santander va anar a càrrec de María Sierra, de la Universidad de Sevilla. Ens va parlar de les excel·lències dels seus estudis de la representativitat política a l'Espanya de 1840-1870 de cares a aproximar-nos als actuals sistemes de democràcia representativa. Una investigació com aquesta ens ensenya que les actuals democràcies no procedeixen dels models revolucionaris americà o francès, sinó de formes posteriors gens democràtiques. Qui tenia la capacitat política? El govern només podia ser dels millors, els més aptes. Els treballadors podien ser manipulats pels caics, per tant se'ls havia d'impedir l'accés al vot. El liberalisme es va construir contra l'absolutisme, però també contra la idea revolucionària de que tots els homes tenen els mateixos drets. Són els revolucionaris que volen para la revolució. S'ha d'evitar, literalment, la "tirania de les masses". El principal enemic seria el sufragi univers...

A un dels líders polítics catalans actuals se li ha anat definitivament la castanya. El secretari general de Convergència i Unió Josep Antoni Duran i Lleida (1952-?) ha iniciat una agressiva campanya amb lemes del tipus "A Catalunya se'ns respecta menys que abans. Això s'ha d'acabar!!" o "La gent no se'n va del seu país per ganes sinó per gana. Però a Catalunya no hi cap tothom". Suposo que Unió Democràtica de Catalunya estarà aviat de dol. Ho dic perquè imagino que Duran té una malaltia terminal i aquestes deuen ser les seves darreres eleccions espanyoles. I després es pregunten els polítics perquè la gent no vota. Amb campanyes com aquestes, i les que ens esperen, què esperen. Quan un polític és capaç de mentir i crear uns missatges tan agressius com aquests, és lògic que la gent es faci enrere. Les eleccions, però, han de ser quelcom més que un duel de cavallers o un esport de classes altes. La ciutadania no s'hauria de deixar prendre el pèl.