Republic of Florida

Aquest mes de març he de passar el meu examen de màster en Espanyol. Per a la part de literatura hispanoamericana del segle XX em prepararé a fons les següents obres: Los de abajo de Mariano Azuela (1915) Pedro Páramo de Juan Rulfo (1955) Querido Diego, te abraza Quiela de Elena Poniatowska (1978) Introducció i capítols 1, 3, 16, 17, 20, 21 i 30 de Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia “El problema del indio” a Siete ensayos de interpretación de la realidad peruana de José Carlos Mariátegui (1928) Cien años de soledad de Gabriel García Márquez (1966) Pròleg a El reino de este mundo  i “Viaje a la semilla” d'Alejo Carpentier Bestiario (“Casa tomada”), Todos los fuegos el fuego , Final del juego (“Axolotl”) i Las armas secretas (“Cartas a mamá”) de Julio Cortázar Recuerdos del porvenir de Elena Garro (1963) Los hijos del limo (“El círculo se cierra”) de Octavio Paz Los heraldos negros (“Los heraldos negros”, “Espergesia”), Trilce (“He almorz...

Avui he començat la preparació d'uns exàmens de vital importància que he de passar aquest mes de març. Es tracta de sis proves diferents sobre literatura española y hispanoamericana. Doncs bé, en un dels manuals que estic llegint per refrescar coses, llegeixo la frase següent: "El período entre 718 y 1492 se resume con una palabra: Reconquista. Las fechas marcan la primera victoria sobre los moros en Covadonga y el triunfo de los Reyes Católicos en Granada, el último territorio árabe." Ja veieu com n'és d'important no mantenir els tòpics.

El cinema (i les sèries de televisió) tot sovint serveix per donar lliçons d'història. Per algun motiu es pensa que veient Gladiator , Braveheart o Salvar al soldado Ryan (per posar tres exemples) rebem algun tipus d'informació històrica real. Res més lluny de la veritat. Un film de ficció només transmet contingut històric pel moment en el que està fet, i no pel moment que intenta reflectir. Fins i tot en casos que permetin ficcionar realment bé la història, hem de desconfiar. L'escala de valors i els esquemes mentals de les trames d'una pel·lícula no poden defugir el moment en el que van ser fetes. Per això, no podem fer servir mai una pel·lícula amb un argument situat a les guerres napoleòniques o l'edat mitjana. En una pel·lícula, l'ambientació històrica fa honor al seu nom (ambientació) i els personatges no són res més que personatges ficicis o literaris, encara que es tractin de Juli Cèsar, Lluís XIV o Francisco Franco. Una pel·lícula com Citizen Kane (19...