Republic of Florida

He descobert la sèrie de televisió Flashforward a través de Netflix. Una sèrie començada el 2009 i cancel·lada l'any següent. El punt de partida és el següent: durant uns dos minuts i a la mateixa hora tot el món queda inconscient. Després del caos la gent recorda que ha somniat el seu futur, sis mesos endavant. En la investigació tenim els elements necessaris per al gust conspiranoic de la societat dels Estats Units: nazis, coses rares que passen a Somàlia a la dècada de 1990, la Càbala, Afganistan, FBI i la CIA. És una d'aquelles sèries que has d'anar mastegant poc a poc, descobrint les coses al mateix ritme que els personatges. Com Lost o Jericho , aquesta darrera també cancel·lada al cap d'una temporada i mitja i també molt conspiranoica. Amb Lost tindria en comú el tema de les redempcions, culpabilitats i segones oportunitats. Tot en la línia de la ficció televisiva i cinematogràfica nord-americana. Deixant de banda els molestos clips ambientals interns d'aq...

En els darrers mesos he assistit a dues conferències. Una a Miami, a la Florida International University, i l'altra a Orlando, a la University of Central Florida. De la primera universitat em quedo amb el campus, lleig com una ferida oberta. Té tot l'aspecte d'un polígon industrial i, de fet, els ponents havíem d'entrar per l'ascensor de servei d'un restaurant. De la segona universitat em quedo també amb el campus, preciós. Està format a base de cercles concèntrics i carrers que el travessen. Els noms d'aquestes vies són de constel·lacions. Per exemple, la conferència en qüestió es feia al Pegasus Circle. Ostres, això queda molt millor que el lloc on tinc la meva oficina a University of Florida: Buckman Drive. Les dues conferències tenen, no obstant, dues coses en comú: els ponents que llegeixen i prou les seves presentacions. Si us plau, si ho continueu fent, com a mínim llegiu bé.

El llibre de text que utilitzo per a les classes d'espanyol aquí a Florida és ¡Anda! de Pearson. El capítol 11, molt al final del llibre, toca el tema de la política al món hispà. Deixarem de banda la part en la que diu que la segona meitat del segle XX ha estat la millor per a Llatinoamèrica (quins collons) i ens concentrarem en la part en la que parla d'Espanya i del procés democràtic engegat per un rei progressista i amant de la democràcia. Poc després de saber això m'expliquen que una alumna d'aquesta mateixa universitat ha opinat en veu alta que la monarquia és un gran sistema perquè una sola persona pren decisions i, d'aquesta manera, no hi ha tantes discussions. Vasos comunicants?

Quan vaig entrar de nou a Amèrica vaig poder fullejar un exemplar de la revista The Economist (6 d'agost). L'exemplar en qüestió era contemporani a les recents prohibicions catalanes al voltant de certs tipus de mocador de cap i de la festa del brau que, per a molta gent, defineix la identitat espanyola . The Economist , evidentment, forma part de l'opinió pública dún país (els Estats Units d'Amèrica) que té una construcció filosòfica molt forta al voltant de que no és positiu prohibir. Per tant, aquesta mena de mesures els posen sobre les armes davant del terror català prohibitiu. És per això, suposo, que posen èmfasi en quins són els principals partits polítics del Parlament de Catalunya. Els partits en el Govern són socialistes (no comenten res de que també són federalistes), separatistes (per motius obvis de confusió no comenten res que també són republicans) i greens (aquests són els d'Iniciativa i, per sort, no comenten que són una mica comunistes). Davant d...

Fa unes setmanes es va produir una reunió secreta a la University of Florida. Un dels meus companys en el Department of Spanish and Portuguese Studies va aparèixer un parell d'hores després amb una flor (crec recordar que era un clavell) i una espelma vermella. Acabava de participar en el ritual d'iniciació de Sigma Delta Pi. Es tracta de la gran societat relacionada amb el món hispà que hi ha als Estats Units i, sí, té uns quants elements sospitosament propers a les societats secretes i la maçoneria. Sigui com sigui, aconseguir entrar aquí et proporciona contactes i influències que et permeten obtenir avantatges a l'hora d'aconseguir beques i coses així. Personalment, prefereixo pensar que es reuneixen per adorar relíquies de Miguel de Cervantes, llegir La Celestina al revés o sacrificar verges a l'esperit de Menéndez Pelayo. D'aquesta manera puc suportar el dia a dia de no pertànyer a aquesta gran germandat.

El segon episodi de la setena temporada de la sèrie de televisió House mostra un cas evident de doctrina cap al darwinisme social. Es mostra com un noi invàlid ha de donar part de la seva medul·la a la seva germana —greument malalta— per salvar la seva vida. A canvi, ell escorçarà la seva. En resum, l'inútil ha de ser evidentment sacrificat per ésser precisament inútil. No he pogut evitar pensar en la pel·lícula Ich Klage an de Wolfang Liebeneier.

He tornat a Barcelona. Amb aquesta ciutat tinc una relació intermitent. Fa uns cinc anys vaig treballar-hi d'arqueòleg al carrer Carders, en un solar conegut amb el mal nom de forat de la Vergonya. Els veïns sabien per què. Ara, any 2010, em trobo contemplant l'espectacle des d'un altre forat. Em trobo al petit parc de la Biblioteca de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i la reformada Biblioteca de Sant Pau-Santa Creu. Paraules majors. El parc dels drogoaddictes captaires que practiquen sexe en viu i en directe i, m'expliquen, a vegades treuen embolicats en paper de plata. Hi ha un nen que arrossega un carret de la compra d'aquells de iaia que està agafant fruits d'un arbre (crec que és un albaricoquer). Segurament no són aptes per al consum humà. Mentrestant, una nena amb vel crida maricón al seu company de joc, també magrebí. No sé què en pensaria d'això el Departament d'Educació de la Generalitat. Enmig de tot plegat, dues dones discute...