Republic of Florida

Max Brooks (fill del genial cineasta Mel Brooks) ha estat elevat a la categoria d'historiador per la Biblioteca Pública de Girona. L'autor de The zombie survival guide em té ben intrigat amb el seu nou llibre: Guerra mundial Z , una obra de ficció que supera tot allò que des de George Romero havíem vist del món zombi. Ara ja no es tractarà d'un reduït grup de supervivents que veu com s'enfonsa la civilització humana davant una allau de morts vivents. Brooks ens posa una possible epidèmia zombi en un context de política global. Més que possible, el que fa atractiu el llibre és el fet que juga en tot moment amb la certesa que això ja ha passat; de fet, en el subtítul deixa clar que ell està fent una història oral, encarragada, com no, per les Nacions Unides. Ja us podeu imaginar que l'obra serà una inmensa metàfora de la vida moderna, essent tan útil com qualsevol altre llibre de sociologia (espero). Una metàfora que els que ens estimem el cinema de terror, i tenim l...

La Montserrat Rumbau ens comenta en el seu La Barcelona de principis del segle XIX una anècdota (potser no m'atreviria a qualficar-la com a tal) relatada pel baró de Maldà l'any 1803: un tal Fraginals venia a la ciutat de Barcelona "una porció de instruments diabòlics nomenats tendons, que serveixen per impedir (casi no me atrevesc a dir-ho) la propagació humana; i sent est gènero invenció de la heretgia, foment del llibertinatge i escàndol de la naturalesa, queda ben prohibit com a contrabando per lo govern i no se escpa de la justícia i zel del tribunal de la Inquisició". Els "tendons" són, òbviament, preservatius, fets amb matèries animals des de feia molts segles.

Llegíem al Diari de Girona de 2 de novembre de 2008: "El convent dels caputxins inicialment estava a la muntanyeta de Sant Roc, en el lloc on posteriorment es va construir el castell militar de Sant Ferran. Era un dels mes grans que l'orde tenia a Catalunya. Es va edificar en el 1348. En projectar-se el castell els frares foren desallotjats i construïren un nou convent sobre un terreny donat per la família Oriol que estava en l'avui carrer del Rec Arnau, que llavors era als afores de Figueres i que van inaugurar el 1760. En aquest convent els frares tenien el dret d'enterrament, a més dels religiosos de l'orde, dels senglars que hi haguessin manifestat en vida. Per aquest servei, els monjos cobraven unes quantitats que van motivar moltes disputes amb la comunitat de l'església parroquial de Sant Pere que veia minvar els seus ingressos ja que també cobrava drets de sepultura en el seu cementiri situat al costat de l'església. Igualment fou suprimit en el 18...

El passat dilluns 3 d'agost vaig anar amb la meva dona a l'Ambaixada dels Estats Units a Madrid. Necessitem el seu vist-i-plau per poder entrar al país situat al nord del continent americà. Com molts de vosaltres ja sabreu, el Govern dels Estats Units d'Amèrica té una llarga tradició de "cordó sanitari" que el converteix en un dels països més impermeables del món en matèria d'immigració. Mentre reuníem tota la paperassa necessària i lluitàvem amb la desorganització informativa del propi personal de l'ambaixada, no podia deixar de pensar en la pel·lícula Code 46 del director Michael Winterbottom. En aquest film de ciència ficció, el món del futur no pateix per virus, guerres o canvis climàtics poderosos; el principal problema del món és la burocràcia. La mobilitat de les persones està restringida pel poder que et donen uns papers a l'hora d'anar d'una part a una altra. Realment tota una metàfora del món d'avui. Per acabar d'adobar la ma...

Alicia Alted, professora titular d'Història Contemporània de la Universidad Nacional de Educación a Distancia, ens va fer un repàs de la ingent producció bibliogràfica sobre l'exili espanyol de 1939. Em va semblar molt interessant que no el desvinculés de la memòria ni dels desplaçaments de població que de forma massiva dins del continent europeu a causa de la fi de la Primera Guerra Mundial, el triomf de la revolució a Rússia, els moviments de fronteres i l'ascens dels règims dictatorials. També em va smeblar molt interessant la contextualització quantitativa y qualitativa, essent l'exili espanyol, comparat amb el d'altres territoris, important més a nivell qualitatiu que quantitatiu: 200.000 persones repartides entre França i Llatinoamèrica, principalment, i Rússia, nord d'Àfrica i Anglaterra en menor grau. Les aportacions en l'àmbit professional en els diferents països d'acollida és el camp historiogràfic més important dels darrers deu anys. Aquest ex...

Carmen Sarasúa, professora titular d'Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, em va sorprendre gratament en el congrés de Santander. No va presentar un enfocament de gènere des d'un punt de vista ni molt tediós ni excessivament militant. Ens va mostrar com les categories socials són construccions històriques i no una qüestió biològica. Homes i dones no són els únics grups definits des del punt de vista biològic; tindríem exemples amb els gitanos, els negres, els pobres, etc. Aquest punt em va semblar de gran importància. Malgrat això, encara podem sentir Nos enseñó como las categorías sociales son construcciones históricas y no una cuestión biológica. Hombres y mujeres no son los únicos grupos definidos desde el punto de vista biológico; tendríamos los casos de gitanos, negros, pobres, etc. Este punto me pareció de gran importancia. Malgrat això, encara podem sentir a parlar d'un cervell femení o homosexual. També va afirmar que el discurs de l...

L'altra de les conferències del dia 13 a Santander va anar a càrrec de María Sierra, de la Universidad de Sevilla. Ens va parlar de les excel·lències dels seus estudis de la representativitat política a l'Espanya de 1840-1870 de cares a aproximar-nos als actuals sistemes de democràcia representativa. Una investigació com aquesta ens ensenya que les actuals democràcies no procedeixen dels models revolucionaris americà o francès, sinó de formes posteriors gens democràtiques. Qui tenia la capacitat política? El govern només podia ser dels millors, els més aptes. Els treballadors podien ser manipulats pels caics, per tant se'ls havia d'impedir l'accés al vot. El liberalisme es va construir contra l'absolutisme, però també contra la idea revolucionària de que tots els homes tenen els mateixos drets. Són els revolucionaris que volen para la revolució. S'ha d'evitar, literalment, la "tirania de les masses". El principal enemic seria el sufragi univers...