Republic of Florida

Sovint trobem frases o textos breus que ens serveixen per a deixar anar sentències lapidàries enmig d'una conversa o d'un text, des de Karl Marx fins a Groucho Marx. A partir d'ara, quan en trobi una relacionada amb la història, miraré de posar-la en aquest bloc. Aquí va la primera: Hay países donde los grupos terroristas juegan un papel político. Eric Hobsbawm.

A continuació dono els resultats de l'enquesta relacionada amb saber quin conflicte us semblava més interessant de conèixer. El 33% ha escollit la Primera Guerra Mundial, mentre la Guerra Civil espanyola s'ha emportat el 66%. Com que el dissabte passat vaig anar al Jorvik Viking Festival que es fa cada any a la ciutat de York, aprofitaré per proposar una nova enquesta al final de la pàgina. Aquesta vegada es tracta sobre quina pel·lícula ambientada en el mític món víking us ha agradat més. I no us emocioneu, que no he posat Vickie el Vikingo .

Recentment vaig col·laborar en una classe d'espanyol com a llengua estrangera. La raó, es parlava de la transició espanyola. És comú en les classes de llengua tocar temes relacionats amb la cultura i la història de la regió del món en la que es parla l'idioma a aprendre. El títol del llibre que els alumnes de la Universitat Metropolitana de Leeds fan servir com a referència té un títol imponent per la seva barreja de modernitat i gust ranci: Esp@ña, manual de civilización , de l'editorial Edelsa. Si Rafael Altamira aixequés el cap.

No us espanteu si en el darrer número de la Revista de Girona trobeu quelcom estrany a l'article "El sofriment dels invasors". En l'article tracto de l'organització i el funcionament dels soldats napoleònics en els combats per Girona de 1808 i 1809. Potser alguns ja l'heu vist (fins i tot llegit) i heu notat un reportatge fotogràfic una mica estrany. Les imatges corresponen a un article no publicat sobre el Sometent de Cassà de la Selva dels anys vint (del segle XX). Si algú de vosaltres només ha fet allò de "mirar sants" (una expressió que considero altament despectiva), pot haver pensat tot un seguit de coses a primer cop d'ull: No distinegeixo el Sometent Armat de Catalunya del segle XX del de les movilitzacions de principis del segle XIX. Penso que la gent només "mira sants" i, al veure la paraula "sometent" en algun peu de foto, no notarà res. No sé que la fotografia no existeix el 1808 i me la sua tot una mica. Intento ...

Ara que acaba l'any arriba a les nostres llars, com un possible regal nadalenc, el darrer joc distribuït per CatImperium. Es tracta d'un joc d'estratègia en el que es recrea la darrera jornada de resistència a Barcelona durant el setge de 1714. Aquesta va ser una de les jornades de combat més dures (pel nombre de víctimes) de la història del segle XVIII europeu. Pels creadors del joc totes les víctimes de llavors no varen ser suficients. És així com apareix un joc de taula d'aquells que serveixen "per canviar la història"... Per algun motiu, els seus creadors Xavier Hernández i Cardona i Xavier Rubio i Campillo, consideren que canviar el rumb de la història passa per infringir el major nombre de baixes a l'exèrcit franco-espanyol.

Cassà de la Selva compta amb una de les publicacions periòdiques locals més antigues de Catalunya. L'any 1944 apareixia Luz y Guía , una mena de suplement del full parroquial que amb el temps s'aniria ampliant més i més de continguts. Actualment encara dura, sortint mes a mes sota el nom de Llumiguia . Doncs bé, avui he estat cercant informació en els primers exemplars. Estic fent una investigació sobre la indústria surera cassanenca a la segona meitat del segle XX. Qualsevol investigació centrada en aquest període ha de passar forçosament per aquesta revista, veritable disc dur de la vila des dels anys quaranta. En un dels exemplars dels anys cinquanta he trobat els participants dels primers Jocs Florals celebrats a Cassà. Un dels guanyadors (250 pessetes, crec) fou Emili Giralt, amb un poema titulat "Iocasta". Sí senyors, l'historiador Emili Giralt, autor de Entorno al precio del trigo en Barcelona durante el siglo XVI i La viticultura y el comercio catalán del...

He acabat de llegir un llibre mític per a la història militar: El rostro de la batalla de John Keegan. No he llegit l'original en anglès, i he pogut comprpvar com la traducció que va fer Juan Narro Romero el 1990 per Ediciones Ejército és pèssima. D'acord que el llibre va ser escrit als anys setanta, però crec que ha estat molt sobrevalorat. Es planteja —i resol prou bé— preguntes tant complexes com evidents, tant que sobta que ningú més hi hagi pensat abans que el senyor Keegan. Tot i això, considero que fa un treball excessiu de microhistòria: a partir de les batalles d'Agincourt, Waterloo i el Somme (només el primer dia de combats, l'1 de juliol de 1916) explica gairebé tot. El problema és, al meu parer, inicial: no es planteja que les batalles depenguin de la visió que els propis homes i dones del passat tenien d'aquest fenomen (si és que el tenien). S'ho mira tot, diguem-ne, des d'una perspectiva massa “setentera”; fins i tot Keegan mateix admet que té...