Republic of Florida

Ara que acaba l'any arriba a les nostres llars, com un possible regal nadalenc, el darrer joc distribuït per CatImperium. Es tracta d'un joc d'estratègia en el que es recrea la darrera jornada de resistència a Barcelona durant el setge de 1714. Aquesta va ser una de les jornades de combat més dures (pel nombre de víctimes) de la història del segle XVIII europeu. Pels creadors del joc totes les víctimes de llavors no varen ser suficients. És així com apareix un joc de taula d'aquells que serveixen "per canviar la història"... Per algun motiu, els seus creadors Xavier Hernández i Cardona i Xavier Rubio i Campillo, consideren que canviar el rumb de la història passa per infringir el major nombre de baixes a l'exèrcit franco-espanyol.

Cassà de la Selva compta amb una de les publicacions periòdiques locals més antigues de Catalunya. L'any 1944 apareixia Luz y Guía , una mena de suplement del full parroquial que amb el temps s'aniria ampliant més i més de continguts. Actualment encara dura, sortint mes a mes sota el nom de Llumiguia . Doncs bé, avui he estat cercant informació en els primers exemplars. Estic fent una investigació sobre la indústria surera cassanenca a la segona meitat del segle XX. Qualsevol investigació centrada en aquest període ha de passar forçosament per aquesta revista, veritable disc dur de la vila des dels anys quaranta. En un dels exemplars dels anys cinquanta he trobat els participants dels primers Jocs Florals celebrats a Cassà. Un dels guanyadors (250 pessetes, crec) fou Emili Giralt, amb un poema titulat "Iocasta". Sí senyors, l'historiador Emili Giralt, autor de Entorno al precio del trigo en Barcelona durante el siglo XVI i La viticultura y el comercio catalán del...

He acabat de llegir un llibre mític per a la història militar: El rostro de la batalla de John Keegan. No he llegit l'original en anglès, i he pogut comprpvar com la traducció que va fer Juan Narro Romero el 1990 per Ediciones Ejército és pèssima. D'acord que el llibre va ser escrit als anys setanta, però crec que ha estat molt sobrevalorat. Es planteja —i resol prou bé— preguntes tant complexes com evidents, tant que sobta que ningú més hi hagi pensat abans que el senyor Keegan. Tot i això, considero que fa un treball excessiu de microhistòria: a partir de les batalles d'Agincourt, Waterloo i el Somme (només el primer dia de combats, l'1 de juliol de 1916) explica gairebé tot. El problema és, al meu parer, inicial: no es planteja que les batalles depenguin de la visió que els propis homes i dones del passat tenien d'aquest fenomen (si és que el tenien). S'ho mira tot, diguem-ne, des d'una perspectiva massa “setentera”; fins i tot Keegan mateix admet que té...

Els dies 1 i 2 de desembre es fa a un congrés sobre Jaume I a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona: Economia rural i articulació urbana. Jaume I, família i Cort. Hi participaran Gaspar Feliu, Elisa Varela, Josep Maria Salrach, Philip Banks i d'altres historiadors.

Els dies 28 i 29 de novembre, el Cineclub 8 1/2 i Xocolata per a Tots organitzen un seguit de conferències i projeccions relacionades amb el reciclatge i la banca ètica. Tots els actes es faran a Cassà de la Selva. Per a més informació, visiteu www.vuitimig.com .

L'Institut d'Estudis Empordanesos organitza un congrés per l'any vinent sobre les visions de la frontera des de l'Empordà. Els que vulguin presentar alguna comunicació tenen fins el 31 de desembre de 2008 per fer una proposta a l'entitat.

Fa uns dies varen morir un parell de soldats espanyols destinats a Afganistan. La ministra de Defensa va sortir per televisió dient que tot el poble espanyol compartia el dolor de les famílies que havien patit el cop. Poc després, Mariano Rajoy va dir que els dos homes havien mort defensant “eso que llamamos Occidente”. És la sociabilització de la mort d'aquells que han patit prèviament la mort social. Servir a les forces armades equival a canviar una forma de sociabilitat per una altra de més simple, brutal i, a vegades però tot sovint, efímera. Ho tenim clar per a les guerres del passat, però crec que continua essent vàlid per al present. Les morts en una guerra sovint són incòmodes, però al mateix temps poden ser útils o manipulables. En una guerra del segle XVIII o XV es produeixen milers de morts, però són imperceptibles a una certa escala. El món anterior a 1848 (per posar una data) és, com diria Eric Hobsbawm, a la vegada gran i petit. A una petita parròquia catalana poden ...