Posts

Jaume I a la Universitat de Girona

Els dies 1 i 2 de desembre es fa a un congrés sobre Jaume I a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona: Economia rural i articulació urbana. Jaume I, família i Cort. Hi participaran Gaspar Feliu, Elisa Varela, Josep Maria Salrach, Philip Banks i d'altres historiadors.

Cinema i desigualtats en el món

Els dies 28 i 29 de novembre, el Cineclub 8 1/2 i Xocolata per a Tots organitzen un seguit de conferències i projeccions relacionades amb el reciclatge i la banca ètica. Tots els actes es faran a Cassà de la Selva. Per a més informació, visiteu www.vuitimig.com .

El fet fronterer

L'Institut d'Estudis Empordanesos organitza un congrés per l'any vinent sobre les visions de la frontera des de l'Empordà. Els que vulguin presentar alguna comunicació tenen fins el 31 de desembre de 2008 per fer una proposta a l'entitat.

Sociabilitzar la mort

Image
Fa uns dies varen morir un parell de soldats espanyols destinats a Afganistan. La ministra de Defensa va sortir per televisió dient que tot el poble espanyol compartia el dolor de les famílies que havien patit el cop. Poc després, Mariano Rajoy va dir que els dos homes havien mort defensant “eso que llamamos Occidente”. És la sociabilització de la mort d'aquells que han patit prèviament la mort social. Servir a les forces armades equival a canviar una forma de sociabilitat per una altra de més simple, brutal i, a vegades però tot sovint, efímera. Ho tenim clar per a les guerres del passat, però crec que continua essent vàlid per al present. Les morts en una guerra sovint són incòmodes, però al mateix temps poden ser útils o manipulables. En una guerra del segle XVIII o XV es produeixen milers de morts, però són imperceptibles a una certa escala. El món anterior a 1848 (per posar una data) és, com diria Eric Hobsbawm, a la vegada gran i petit. A una petita parròquia catalana poden ...

Cristianisme racional

Fa uns dies vaig tenir una conversa amb un pastor baptista anglès. Seré breu. Va dir una cosa que em va deixar frapat: el cristianisme és la religió més racional de totes. Lògicament deia això en el context de la conversa següent: com estan d'equivocades les altres religions. Això ja em va deixar mig sorprès, perquè el món protestant i evangèlic defugen utilitzar la paraula "religió" per referir-se a la seva "fe". Identifiquen (suposo) religió amb món catòlic o una vessant més administrativa de la creença o fe. De tota manera, l'aplicació d'un concepte il·lustrat al discurs mític (o sistema de creences) de l'ésser humà, em va deixar descol·locat del tot. Bé, es comença pensant això i s'acaben pensant altres coses... menys agradables pels "no racionals". Necessito comentaris.

Articles prohibits

Una de les meravelles de les normatives és que, teòricament, existeixen per a facilitar-nos la vida. Sempre i quan aquesta no s'hagi creat de manera que quedi completament blindada de cares a futures modificacions ni un determinat grup humà s'erigeixi sectàriament com a defensors fanàtics de la normativa en qüestió. L'altra cosa que em fascina és que, en el fons, moltes normatives provenen de la còpia i recòpia de normatives anteriors, de tal manera que aquestes "normatives primigènies" intenten encabir-se de qualsevol manera en un marc social, econòmic i polític lògicament diferent del de la nova normativa. Només cal pensar en les normatives de trànsit o els controls d'utilització de substàncies dopants en l'esport. Tots haurem copiat i enganxat alguna vegada un text digital, i tots haurem vist com apareixen errors a causa de la descontextualització del text original. Doncs bé, és el que suposo deu haver passat amb les normatives que regulen els articles ...

Ramadan i El Corte Inglés

Fa unes setmanes vaig tornar a veure el documental The Corporation de Mark Achbar i Jennifer Abbott (2003). És molt recomanable per si es vol fer una aproximació al món empresarial des d'una perspectiva històrica. Espero que deixeu algun comentari en aquest bloc si el veieu o si ja l'heu vist. Ara mateix, si em permeteu, posaré una llista de pel·lícules que encaixarien amb el món del consumisme, el capitalisme salvatge i la crueltat del món empresarial (alguns no són els títols habituals, però creieu-me, encaixen): Modern times (1936), Dawn of the dead (1978), The Running Man (1987), The Full Monty (1997), The insider (1999), American psycho (2000), 15 minutes (2001), Los lunes al sol (2002), Land of the dead (2005) i La gran final (2006). Per aquestes dates comença la festivitat islàmica del Ramadan. Fa pocs dies vaig rebre un missatge de la companyia de telefonia mòbil algeriana Nedjma. Resulta que em felicitaven el Ramadan i que si enviava "no sé què a no sé ...