Republic of Florida

El cinema (i les sèries de televisió) tot sovint serveix per donar lliçons d'història. Per algun motiu es pensa que veient Gladiator , Braveheart o Salvar al soldado Ryan (per posar tres exemples) rebem algun tipus d'informació històrica real. Res més lluny de la veritat. Un film de ficció només transmet contingut històric pel moment en el que està fet, i no pel moment que intenta reflectir. Fins i tot en casos que permetin ficcionar realment bé la història, hem de desconfiar. L'escala de valors i els esquemes mentals de les trames d'una pel·lícula no poden defugir el moment en el que van ser fetes. Per això, no podem fer servir mai una pel·lícula amb un argument situat a les guerres napoleòniques o l'edat mitjana. En una pel·lícula, l'ambientació històrica fa honor al seu nom (ambientació) i els personatges no són res més que personatges ficicis o literaris, encara que es tractin de Juli Cèsar, Lluís XIV o Francisco Franco. Una pel·lícula com Citizen Kane (19...

Ahir vaig decidir fer un experiment amb el diari Lavanguardia.es . Una cosa ben senzilla: llegir una notícia que no tingués cap d'aquells aguts (i poc relacionats) comentaris. La notícia en qüestió és "Un ex profesor de 75 años arrasa en internet con su visión de la crisis subprime" , del 3 d'agost de 2008. Vaig pensar que seria divertit iniciar un debat d'aquells en els que un es caga en Catalunya i l'altra la defensa. En una segona fase de l'experiment, vaig començar a copiar i enganxar comentaris reals d'altres notícies. No tenien cap relació amb el contingut de la crisis de les subprime , però si hem de sincers, tampoc en tenien respecte de les seves respectives notícies originals. Al final, vaig acabar despertant comentaris d'altres lectors, com si els meus fossin alguna cosa més que veritables disbarats. Els dos darrers (seriosos) són, de fet, fruit d'una de les meves primeres aportacions. Ah, per cert, també vaig comprovar això de notifi...

En un primer moment (en el agun moment posterior a la separació entre la llum i les tenebres) els principals diaris espanyols van deixar de tenir la connexió a Internet en els seus respectius departaments d'informàtica. Feliçment, es van adonar que era una eina més, i prou. Més endavant, arribaria el salt a la WWW. Eren aquells temps en els que un havia d'estar a la Xarxa pel simple fet d'estar. En el moment actual, podem llegir notícies les vint-i-quatre hores al dia, i potser fins i tot algun tall de vídeo. No obstant, pel camí hem perdut algunes coses. Per exemple, la qualitat dels redactats: en alguns casos extremament pèssims, plens d'errors ortogràfics, notícies a mig fer i informació repetida. En un acte de misericòrdia extrem, més endavant les notícies es convertiren en espais de debat i opinió, a la manera d'una democràcia atenenca. Els comentaris, bàsicament, es divideixen entre els "Visca Catalunya!" i "Con Franco esto no pasaba", al m...

Des de fa més d'un mes estic residint a Alger. És la primera vegada que passo per Àfrica i, la veritat, hi ha moltes coses que són xocants. Urbanísticament, la ciutat d'Alger existeix pel simple fet que ha d'existir. M'explicaré. Totes les voreres, escales, asfaltats, etc. hi són, però són extraordinàriament irregulars. El paper de la dona és nul, sotmesa a discriminacions realment xocants des del punt de vista d'un europeu. No es concebeix l'algerià no musulmà, és a dir, la tolerància religiosa és zero o directament perseguida legal i socialment. Al marge de tots aquests detalls sense importància, hi ha dos fenòmens, diguem-ne de trascendència històrica, molt interessants. El primer és el fet que al mínim soroll d'explosió o petards, molta gent sol espantar-se o aturar-se. I és que entre 1991 i 2002, el país va patir una guerra civil a dues o tres bandes entre el Govern, el Grup Islàmic Armat i l'Exèrcit Islàmic de Salvació. Gairebé dues-centes mil mort...

M'encanta com la publicitat (sobretot la televisiva) juga amb les exageracions de realitats i moldeja les actituds què hem de tenir davant el reconeixement i l'amplificació de determinats rols bàsics. Massa bàsics. No sé si us heu adonat, però vivim en un món en el que els desodorants ens "protegeixen", som millors a la feina gràcies a la pasta de dents i les galetes i els gelats ens exciten sexualment. Sobre això, sembla prou ben estudiat que l'excitació sexual incrementa el nostre consum. Suposo, doncs, que la limitació del marketing està en el poder adquisitiu de les persones; per aquest motiu no serviria de res posar una peli porno: una sobreexcitació no aconseguiria que adquirís un BMW si no tinc prous diners. Una de les marques que realitza una campanya més increïblement manipuladora és Media Markt. Conscients de l'existència de la màxima que diu "si no ets una mica fill de puta no aconseguiràs res", la companyia europea de venda de productes e...

Els de la Plataforma del Sector del Conveni d'Arqueologia m'han enviat això i em demanen que en faci màxima difusió. Doncs això: "Des del dia 20 de febrer de 2008 està constituïda la Comissió Paritària que farà el seguiment del Conveni del Sector de l'Arqueologia i Paleontologia. Es tracta de l'òrgan que ha de vetllar per la correcta interpretació i aplicació del text, ha de servir d'eina de mediació en cas de conflicte i ha de fer un seguiment de l'evolució del sector. També traslladarà a l'autoritat laboral pertinent aquelles problemàtiques que superin les seves competències. Durant el primer any de conveni, les reunions de la Comissió seran mensuals. Recordeu que es troba formada, a parts iguals, per representants de la part social i de la part empresarial, amb els seus assessors. És una eina que pot emprar tothom qui vulgui quan, fonamentadament, detecti algun incompliment, irregularitat, etc en tot el sector de l'arqueol...

En història sovint escoltem i llegim expressions del tipus "nosaltres vàrem fer..." o "ells ja eren...". Traslladem el nostre cos i la nostra ànima al comerç català amb Amèrica del segle XVIII o als camps de batalla de la guerra dels Segadors. Un "presentisme en el passat" que sembla necessari per donar més protagonisme a la gent que viu actualment enmig dels historiadors. El problema és que la "lògica de partit de futbol" s'acaba introduïnt en els processos històrics (i polítics): bàndols clars, resultats exactes i identificació personal total amb uns i/o altres. Posant exemples clars, encara recordo quan Xavier Rubert de Ventós va deixar anar la frase —en una conferència a Girona— "els catalans veniem aiguardent als indis americans". Ho va dir per fer-nos adonar que nosaltres també vam ser dolents en la colonització americana. Deixant de banda que l'esperança de vida actual encara no arriba als 250 anys, un podria dir que això...