Posts

Media Markt i la publicitat

M'encanta com la publicitat (sobretot la televisiva) juga amb les exageracions de realitats i moldeja les actituds què hem de tenir davant el reconeixement i l'amplificació de determinats rols bàsics. Massa bàsics. No sé si us heu adonat, però vivim en un món en el que els desodorants ens "protegeixen", som millors a la feina gràcies a la pasta de dents i les galetes i els gelats ens exciten sexualment. Sobre això, sembla prou ben estudiat que l'excitació sexual incrementa el nostre consum. Suposo, doncs, que la limitació del marketing està en el poder adquisitiu de les persones; per aquest motiu no serviria de res posar una peli porno: una sobreexcitació no aconseguiria que adquirís un BMW si no tinc prous diners. Una de les marques que realitza una campanya més increïblement manipuladora és Media Markt. Conscients de l'existència de la màxima que diu "si no ets una mica fill de puta no aconseguiràs res", la companyia europea de venda de productes e...

Comissió Paritària

Els de la Plataforma del Sector del Conveni d'Arqueologia m'han enviat això i em demanen que en faci màxima difusió. Doncs això: "Des del dia 20 de febrer de 2008 està constituïda la Comissió Paritària que farà el seguiment del Conveni del Sector de l'Arqueologia i Paleontologia. Es tracta de l'òrgan que ha de vetllar per la correcta interpretació i aplicació del text, ha de servir d'eina de mediació en cas de conflicte i ha de fer un seguiment de l'evolució del sector. També traslladarà a l'autoritat laboral pertinent aquelles problemàtiques que superin les seves competències. Durant el primer any de conveni, les reunions de la Comissió seran mensuals. Recordeu que es troba formada, a parts iguals, per representants de la part social i de la part empresarial, amb els seus assessors. És una eina que pot emprar tothom qui vulgui quan, fonamentadament, detecti algun incompliment, irregularitat, etc en tot el sector de l'arqueol...

Visió tolkieniana de la història

En història sovint escoltem i llegim expressions del tipus "nosaltres vàrem fer..." o "ells ja eren...". Traslladem el nostre cos i la nostra ànima al comerç català amb Amèrica del segle XVIII o als camps de batalla de la guerra dels Segadors. Un "presentisme en el passat" que sembla necessari per donar més protagonisme a la gent que viu actualment enmig dels historiadors. El problema és que la "lògica de partit de futbol" s'acaba introduïnt en els processos històrics (i polítics): bàndols clars, resultats exactes i identificació personal total amb uns i/o altres. Posant exemples clars, encara recordo quan Xavier Rubert de Ventós va deixar anar la frase —en una conferència a Girona— "els catalans veniem aiguardent als indis americans". Ho va dir per fer-nos adonar que nosaltres també vam ser dolents en la colonització americana. Deixant de banda que l'esperança de vida actual encara no arriba als 250 anys, un podria dir que això...

Tornen els "ciutadans honrats"

Fa una colla de segles, existia un tipus de persona urbanita coneguda com a prohom o ciutadà honrat. Aquests solien ser comerciants que controlaven políticament les ciutats medievals. En els segles XVII i XVIII aquest títol es va convertir en l'aspiració dels notables dels llocs rurals, al mateix temps que els nobles abandonaven els "camps" per integrar-se en un món urbà nou, apareixent allò que anomenem patriciat urbà. En El País del 13 de febrer podreu llegir una entrevista d'Ana Carbajosa a Franco Frattini, comissari d'Interior i Justícia de la Unió Europea. El nucli del text gira al voltant del control biomètric al que se sotmetrà a tot ciutadà que entri o surti de la Unió Europea. Les obres de ciència ficció dels anys setanta, vuitanta i noranta ens havien ensenyat que els escàners oculars i el palmell de la mà servien per custodiar edificis o entrades secretes. Ho hem vist tantes vegades en el cinema i la televisió que es podria dir que constitueixen un rit...

Mules

Fa uns dies comentava amb un amic que la mula és una inversió a fons perdut. Parlàvem, evidentment, d'èpoques passades, quan la mula tenia un valor econòmic importantíssim. Dic a fons perdut perquè estaríem parlant d'un animal híbrid i, per tant, estèril (o semiestèril, tenint en compte que a vegades es donen casos miraculosos de parts de mules, crec que només unes desenes en els darrers segles). La bèstia prové de la barreja entre una euga i un burro; normalment, si considerem que la parella contrària és fisiològicament més delicada a l'hora d'aparellar-se. El producte resultant és un animal que reuneix les millors qualitats del cavall i de l'ase: resistència, poca covardia, rapidesa, etc. La pega, com ja hem dit, és la seva impossibilitat de donar descendència. He recordat la conversa quan he llegit la notícia sobre aquesta mena "d'examen per a estrangers" que vol aplicar el Partit Popular. Consistiria, a grans trets, a assegurar que els valors espan...

Menús napoleònics

El dimarts 29 de gener de 2008, el diari El Punt va publicar una notícia titulada "La ciutat amb accent francès". Es tracta, com alguns ja sabreu, de començar a fer moure les màquines, rodes i carros de la immensa moguda que suposarà a nivell espanyol la guerra de la Independència (1808-1814). En l'àmbit gironí, els setges que patí la ciutat entre 1808 i 1809 són un d'aquells esdeveniments que queden fixats en la memòria col·lectiva a base de mites i explicacions interessades. Enguany, l'Associació d'Hostaleria Girona i Radial està promovent un conjunt d'actes i visites guiades teatralitzades que busquen donar un caire turístic a les lluites que gent de mitja Europa va protagonitzar al voltant de la ciutat de Girona. Un d'aquests items que caldrà tenir en compte seran els menús napoleònics . Ah, la cuina, la punta de llança de la cultura i les relacions internacionals catalana i mundial... Ja tinc ganes de tastar, en els millors restaurants de Girona,...

The Beatles contra Tel Aviv

El Govern israelià ha escrit una carta als membres vius dels Beatles (i als parents dels morts) demanant perdó per la prohibició, el 1965, de la presentació de la banda britànica a Tel Aviv. Avui l'he vist en els rètols que passen per sota de les imatges al canal de televisió 3/24, i ho he confirmat al web de BBC Mundo. Ehoud Olmer, que fa poc va dir que no permetria als habitants de Gaza viure còmodament (!), deu considerar que això forma part d'alguna mena de política tova cap a la resta del món. Doncs que vigili, perquè he sentit dir que per Israel hi ha gent que s'agafa molt malament aquestes coses de mostrar-se feble. I si no que li preguntin al primer ministre Isaac Rabin (ai, no, que és mort, que el van assassinar).