Últimes visualitzacions

Ahir, gràcies a Netflix, vaig poder gaudir de la pel·lícula de terror Paranormal Activity. Ja sé que no és la millor mostra del gènere, però té alguns elements que la fan interessant. Se'ns presenta la següent situació: una parella de nous rics molt jove (massa) que experimenta un atac demoníac. Ella, estudiant d'Anglès (només la veiem estudiar una vegada i mai anant a la universitat). Ell, comerciant que s'ha enriquit a la borsa. La casa que tenen és enorme, plena dels aparells que un nou ric ha de tenir. No hi manca, evidentment, la televisió de tres metres per tres, ni els tres dormitoris (com a mínim) malgrat ser dos.

Personalment jo m'agafo la peli com un producte que ens ensenya aquesta societat nord-americana jove, que creu qualsevol cosa que surti per internet o els hi digui un psíquic. A més, la submissió de la noia és total: el protagonista masculí veu el seu poder sobre la llar i la futura esposa amenaçat per una presència sobrenatural. El que li fa més por no és descobrir que els dimonis realment existeixen (el cristianisme dels Estats Units manté un folklore que enterra les seves arrels en el segle XVII), sino la possibilitat que la seva ben dotada noia i la seva ben dotada llar escapi de les seves mans.

Francesc Macià, afusellat

Cerqueu les set diferències:

"Por su parte, el presidente de la Generalitat, Artur Mas, ha considerado que el mensaje navideño del Rey Juan Carlos I se sitúa “en el buen camino” para revitalizar las instituciones públicas y fomentar su respeto. Así se ha expresado durante la ofrenda floral realizada ante la tumba del expresidente Francesc Macià, fusilado hace 78 años, donde también ha considerado que las palabras del monarca sirven para “intentar ordenar las cosas”."

Això ha publicat El País a 25 de desembre de 2011.

La pota de Rodrigo Díaz de Vivar

Fa un parell de dies vam tenir un d'aquells casos memorables a la història de la política espanyola. Bé, si més no a la història del Congrés dels Diputats. Joan Baldoví, del partit polític Compromís, va fer unes declaracions molt dures en contra de la política del Partit Popular a la comunitat autònoma de València. Tant dures com justes. Aquí em vull concentrar en la resposta del flamant president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. En aquest article de VilaWeb teniu la informació que necessiteu.

Deixarem de banda el comentari de Rajoy sobre els membres del seu grup parlamentari per no poder intervenir. Ho farem així perquè fa una mica de vergonya quan un hi pensa una mica: només tenen veu els portamveus dels grups en el Congrés. El que m'interessa és la referència a "la pata del Cid". Segons ell, cap dels membres del Partit Popular tenen una rancia alcurnia, com es diria en castellà. Fora de l'habitual sortida de to dels populars, aquesta frase respon a una tradició liberal molt antiga que creu que amb les revoltes de 1789 a 1848 que van acabar gairebé del tot amb l'aristocràcia europea, la feina es va acabar. L'arribada de la burgesia liberal al poder i l'extensió de la democràcia representativa és la fase més avançada a la que pot aspirar la humanitat en societat. Per això imagino que les heroicitats de classe treballadora del diputat Baldoví van molestar tant al flamant i demagògic president del Govern.

Reconquesta

Avui he començat la preparació d'uns exàmens de vital importància que he de passar aquest mes de març. Es tracta de sis proves diferents sobre literatura española y hispanoamericana. Doncs bé, en un dels manuals que estic llegint per refrescar coses, llegeixo la frase següent: "El período entre 718 y 1492 se resume con una palabra: Reconquista. Las fechas marcan la primera victoria sobre los moros en Covadonga y el triunfo de los Reyes Católicos en Granada, el último territorio árabe."

Ja veieu com n'és d'important no mantenir els tòpics.

El grup dels historiadors marxistes britànics

• Maurice Dobb (1890-1976)
• Vere Gordon Childe (1892-1957)
• George Rudé (1910-1993)
• Christopher Hill (1912-2003)
• Rodney Hilton (1916-2002)
• Eric Hobsbawm (1917)
• Raymond Williams (1921-1988)
• Edward Thompson (1924-1993)
• Perry Anderson (1938)

Potser m'equivoco, però jo diria que Cómo cambiar el mundo: Historias de Marx y el marxismo, serà el darrer llibre de Hobsbawm.

Teòrics de la ciència històrica. Referents del narrativisme

• Paul Ricoeur (1913)
• Michel de Certeau (1925-1986)

Teòrics de la ciència històrica. Precedents fonamentals

• Jean Mabillon (1632-1707)
• Edward Gibbon (1737-1794)
• Theodor Mommsen (1817-1903)
• Jacob Burckhardt (1818-1897)
• Numa Deny Fustel de Coulanges (1830-1889)